Dolors Nadal és petita, menuda, i parla molt baix. La televisió, que engreixa, i la tribuna del Parlament, que eixampla la veu, enganyen. Ara: que sembli fràgil i que parli amb aquell to i amb aquella suavitat de les tietes que reparteixen galetes Maria als nebots que li han anat a fer una visita al pis no significa que la candidata del PP per Barcelona no vagi proveïda d'un caràcter dur, el caràcter dur de l'activitat política i legal exercida durant molts anys, i que no reparteixi un altre tipus de galetes.

L'altre dia l'observava en una roda de premsa electoral que es va celebrar a la seu de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a Barcelona. Si amb una delicadesa intransferiblement femenina celebrava que la candidata socialista estigués embarassada «perquè no hi ha res més bonic que portar criatures al món», amb una duresa d'aquelles que també les dones se saben censurava l'ús electoral que feia de l'embaràs Carme Chacón. I si considerava «admirable» l'elegància amb què Josep Antoni Duran Lleida porta la malaltia no s'estava immediatament d'administrar dues bufes al malalt i al seu programa. Algú li pregunta si assumeix unes paraules dites ara no recordo si per Ángel Acebes o per Eduardo Zaplana. Dolors Nadal no solament les assumeix sinó que es declara orgullosa de ser companya de partit d'aquests personatges que en molts ambients de Catalunya provoquen urticària. Dolors Nadal amaga el més dur nucli dur del PP dins un cabdell de llana. Mentre parlava la veu se li anava aprimant i bevia molta aigua.

Mariano Rajoy, l'amo, ha triat perfectament la seva candidata barcelonina. Ell vol tot el protagonisme, al contrari del que li havia passat fa quatre anys amb aquell tabalot que era Josep Piqué, i ha triat la dona que diu exactament el mateix que diu ell, però que ho fa d'una manera tan tènue, tan vaporosa, que permet que la veuarra de l'amo s'escolti amb timbre propi. Dolors Nadal és una presència gairebé absent en la propaganda electoral. Unes banderoles en alguns fanals, i parin de comptar. En canvi, el rostre de Mariano Rajoy, l'amo, és pertot. Per més que elles diguin i facin per mútuament diferenciar-se, Nadal i la candidata embarassada del PSC són com dues gotes d'aigua a l'hora de cultivar el bipartidisme espanyol a Catalunya.

Al vespre, Dolors Nadal tenia un acte electoral però se'n va excusar. Se li havia acabat la veu i Ana Botella, la dona de José María Aznar, l'amo-amo, que hi era convidada, va tenir tota l'atenció.