| |||||
|
diumenge, 2 de març de 2008 > Setge a l'últim pagès de Barcelona
Pel TAV ja li han tret una part dels últims terrenys agrícoles que queden a la ciutat, i a la resta hi volen fer pisosROSA DÍAZ. Barcelona Atrapats entre vies de tren i autopistes, però regats per les fresques i transparents aigües del rec Comtal, hi ha els últims conreus que queden al municipi de Barcelona. Estan situats al barri de Vallbona, i tothom coneix la finca com La Ponderosa. Aquesta cantonada anònima de Barcelona, que després de mig segle de feina constant i incansable el seu propietari ha convertit en una rica i pròspera explotació agrícola, comença a ser assetjada per diferents fronts. D'una banda, el futur pas del TAV cap a França ja ha arrencat al pagès una part dels terrenys, on ja s'estan fent obres. A l'altra part, que encara dóna feina a diverses famílies, ha estat proposada per la Generalitat de Catalunya com un dels indrets on desenvolupar una nova àrea residencial estratègica.
Mentre un grup de jornalers replanten cebes petites deixant espai entre elles perquè puguin engreixar bé, arriba el camió del pagès de La Ponderosa. Torna del mercat de Provençals, on tenen parada els seus quatre fills, i on ara, a l'hivern, es vénen els enciams, les cols, les bledes, els espinacs, els raves, les faves, les coliflors, les escaroles que surten dels conreus de La Ponderosa. Més endavant plantarà patates, tomàquets, albergínies... «el que és de temporada», explica, perquè ell segueix el cicle natural i no aplica tècniques al conreu. Juan Ortuño explota actualment una extensió de 6 hectàrees de terrenys, on combina els diferents productes per fer més rendible l'explotació. De fet, les cebes que estan replantant en un pedaç de terra més gran els jornalers les han collit, petitones, d'una estreta franja de terreny on van estar plantades les llavors. En un altre tros de camp mostra la combinació de faves i enciams. Les faves estan pujant entre els enciams madurs: «Quan tregui els enciams les faves ja estarà creixent», explica satisfet. I és que l'ordenada i rica explotació ha resistit i dóna feina a cinc famílies gràcies a més de mig segle d'intensa dedicació: «Quan fa cinquanta anys vaig arribar i vaig escollir aquesta terra per conrear-la, no valia res, pràcticament la regalaven perquè era erma i seca», explica Ortuño. Ell va haver de moure la terra, crear les conduccions per aprofitar l'aigua del rec Comtal (que en aquella època utilitzaven molts altres pagesos, des de Montcada fins a Sant Andreu), ordenar els camps i treballar-los. Tenia 18 anys quan va començar i ara en té 75. «I tot això no estava com ara» diu assenyalant el camí de formigó, les reixes que envolten els camps, les canalitzacions de reg, els petits edificis per emmagatzemar i per al resguard dels treballadors. «Tot això ho he anat fent al llarg dels anys», comenta. I afegeix: «A vegades entrava a collir amb el cabàs a l'espatlla, i després no podia ni sortir.» De fet, al principi Ortuño no disposava de cap ajut mecànic ni per treballar la terra ni per traslladar al mercat la collita. Però va prosperar i del cabàs i el cove, va passar al carro, i més tard al tricicle. Finalment, es va comprar un camió. Aquest no és l'únic setge que amenaça l'última explotació agrícola de Barcelona. L'altre és el mateix que ha fet desaparèixer la resta de pagesos: el creixement urbanístic. La Generalitat, amb la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona, vol construir 2.000 pisos a La Ponderosa. Al pagès no li sembla malament que l'expropiïn si li paguen bé els terrenys: «Això ara val molts milions», comenta, sense especificar quants. Els seus quatre fills, que ara treballen en parades de mercat, tampoc s'oposen a la venda de La Ponderosa ni es tanquen a dedicar-se a una altra professió, segons ha explicat el propietari. El barri de Vallbona, d'altra banda, accepta la pèrdua de l'activitat agrícola si l'arribada de nous veïns ve acompanyada també dels serveis que tots reclamen des de fa anys. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>Testimonis del passat rural de la ciutat >Torna el mil·lenari rec Comtal >El TAV i la pressió urbanística assetgen l'últim pagès de Barcelona |
|