Fa unes quantes setmanes que X va a treballar amb una samarreta amb la direcció www.afectats.blogspot.com impresa. Correspon a una web creada per aplegar «afectats per la política laboral de l'Ajuntament de Barcelona». Siguin afectats «per polítiques laborals no imparcials, discriminacions, amiguismes o assetjaments» o «per manca de reconeixement laboral o econòmic mentre a altres els van regalant millores». O víctimes de treballs «en condicions precàries», o «gent que ha rebut persecució, subtil o no».

La pàgina és el vehicle per muntar finalment una associació que ofereixi assessorament als perjudicats i pugui denunciar aquestes situacions quan es produeixin. X, que se'n considera, d'afectat, n'és el principal impulsor. Vol mantenir l'anonimat no pas perquè no el reconeguin a la feina, on tothom, diu, l'identificarà tan bon punt llegeixi el reportatge, sinó perquè la seva família no vol que surti als papers i que amics, coneguts i saludats l'assenyalin.

X, ja ho hauran deduït, és funcionari de l'Ajuntament. De l'Institut Municipal d'Hisenda (IMH). Diu que els seus problemes van començar quan, l'any 2000, va guanyar «unes oposicions pensades perquè les guanyés un altre» per ser cap d'un departament. Diu que a ell no li van donar els complements salarials que sí que reben la resta de funcionaris de l'IMH amb el mateix grau de responsabilitat que ell. Diu que «l'altre», la persona «destinada» a guanyar les oposicions que va guanyar ell, tot i estar per sota d'X, depenia directament del superior d'aquest, que hi confiava més que en X. Diu que quan es va queixar al gerent de l'IMH de la situació, la resposta va ser que hauria de demanar disculpes al seu rival opositor i al seu cap. Diu que ja fa temps que el volien traslladar, però que no havien pogut perquè sempre posava com a condició aquells 80 euros mensuals que ell no cobrava i els seus homòlegs d'altres departaments sí. Diu que, finalment, han optat per l'única fórmula que permet traslladar un funcionari sense el seu vistiplau: eliminar el seu lloc de treball. La delegada del comitè d'empresa i responsable de CCOO d'organismes autònoms de l'Ajuntament, Carme Figuerola, avala la versió que dóna X de les seves desventures.

I què diu, l'Ajuntament? Poca cosa. Que el trasllat correspon a «una reorganització de la feina», que no ha incorregut «en cap situació inadequada» amb el treballador i que no farà cap més valoració sobre aquest assumpte.

L'últim episodi del drama d'X ha estat un expedient sancionador que li han obert després d'engegar la campanya a internet i en alguns diaris, on va pagar un anunci sobre la creació de l'associació. L'han avisat que pot haver incorregut en una falta greu o molt greu per haver enviat des de la feina un correu electrònic als companys del seu ja anterior departament per acomiadar-se'n, i per haver distribuït també al lloc de treball fotocòpies dels anuncis que va posar als diaris.

Malgrat tot, X assegura que «l'important és la web, perquè hi ha més casos, i això pot ser una eina per ajudar la gent». Figuerola li dóna la raó. «És difícil que una persona en aquest tràngol recorri als sindicats, perquè són situacions que afecten molt l'autoestima i que costen d'explicar. Però si es tracta d'una associació formada per gent que està o ha estat en situacions semblants, l'afectat pot tenir menys reticències», argumenta.

X assegura que en el mes que fa que funciona la web ja hi ha hagut molta gent que s'ha solidaritzat amb ell, i que ha contactat amb altres «afectats» que no volen publicar la seva història. «Per constituir una associació només calen tres persones, i ja som més, però com més siguem, millor», diu.