| |||||
|
dissabte, 1 de març de 2008 > Catalunya vol desaparèixer?
el prisma JORDI CABRÉ. La pregunta no és si el PSOE i el PP estan menystenint Catalunya i el catalanisme en aquesta campanya, la qual cosa és prou òbvia, sinó si des d'aquí serem capaços de permetre-ho. Passar a no tenir cap protagonisme en el debat és més que una evolució lògica dels esdeveniments per la conjuntura, és una decisió premeditada: el catalanisme ha passat a ser convidat de pedra de la política espanyola des del moment que es va aprovar l'Estatut, i no tornarà a estar en primera línia fins que es pronunciï el Tribunal Constitucional. Mentrestant, faran el possible per a evitar prioritzar-la en els seus discursos i també per a difuminar al màxim les candidatures catalanistes o nacionalistes, tant les catalanes com les basques. Aquesta intenció ja és prou insultant tenint en compte el suport constant que ha necessitat el govern de Zapatero en temes puntuals, ja vingués d'ERC, ICV o el PNB, i en el futur aquest menyspreu hauria de ser respost amb una actitud de total fermesa. Cal dir que el catalanisme ha estat ineficaç a Espanya la segona meitat d'aquesta legislatura, i que en temps passats s'havia aconseguit ser molt més influent, malgrat no haver-hi nou Estatut, que no pas en l'actualitat en què les transferències de competències són pràcticament inexistents. El catalanisme, doncs, apareix avui dia com un moviment inútil a Espanya i això és cultivat de forma entusiasta pels dos grans partits d'àmbit estatal. Al seu torn ERC aprofita per a deduir que és que la gent ja està farta d'Espanya, que tots hem obert els ulls de sobte, però em temo que la cosa no és tan fàcil com posar un cronòmetre a les pantalles: diguem-ho clar, el catalanisme ha fet un paper desastrós en aquesta segona meitat de la legislatura i això no pot ser cap bona notícia ni tan sols per als qui anhelen la independència. Tot el contrari: el pitjor que li pot passar a un partit o a un moviment no és que deixin de donar-li la raó, no és que es quedi sense arguments, sinó que perdi la seva imatge d'utilitat. Que als ulls de tothom esdevingui un partit o un moviment inútil, sense resultats pràctics, sense influència malgrat que elabori les millors teories i diagnòstics. Per això és de gran rellevància saber si en aquestes eleccions el catalanisme sabrà demostrar que encara és fort, que encara representa bona part de les sensibilitats d'aquest país, que no es rendeix, que ha vingut a guanyar, i que no permetrà que se'l torni a menystenir. Que no saben amb qui parlen. O sí? |
ÉS DE GRAN RELLEVÀNCIA SABER SI EL CATALANISME SABRÀ DEMOSTRAR QUE ENCARA ÉS FORT, QUE NO ES RENDEIX |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>Talibà de sagristia >«Imbècil!» >Tots juguen >Montilla insta els votants de CiU i ERC a optar pel PSC >Cuní antiacadèmic >Pizarro diu que els immigrants han de fer «tot el que fan els espanyols» >ENQUESTA |
|