Encara que la seva biografia remarqui que era de pare «zapatero», res que no sigui la crítica sistemàtica fins a l'insult el lliga al candidat del PSOE. Més aviat es reconeix votant del PP encara que no li acabi d'agradar el «Maricom...plejines» que tenen de candidat. No es presenta a les eleccions, però és obligat parlar-ne perquè aquest descregut és la veu de l'emissora dels bisbes, el fustigador del nacionalisme català i, amb Pedro J, la persona que més influeix sobre la dreta espanyola.

Tothom té un passat i el noi d'Orihuela del Tremedal (Terol), que va estudiar amb beca i va tenir Labordeta de professor, a Barcelona es va fer maoista i del PSUC fins que un viatge a la Xina comunista el 1979 el va fer caure del cavall. Professor d'institut a Santa Coloma de Gramenet, guanyador del I Premi d'Assaig d'El Viejo Topo, la seva malaltissa obsessió pel nacionalisme català li va valdre que el primer llibre l'hi publiqués Ajoblanco, l'hi presentés Paco Umbral i tingués el suport incondicional d'El País amb Cebrián i Pradera al capdavant. També, és clar, el va portar a encapçalar el tendenciós Manifiesto de los 2.300, que el va fer exiliar a Madrid després que Terra Lliure el 21 de maig del 1981 es presentés en societat clavant-li un tret al genoll. Condemnable fet que el va catapultar a la fama.

Aquest Federico fatxa que reparteix hòsties a tort i a dret i que es creu en possessió absoluta de la veritat, encara que infringeixi cada cop que obre la boca els manaments de la Santa Mare Església que el contracta i el paga, va ser un gran col·laborador del diari progre espanyol, i de Diario16 fins a acabar a El Mundo després de passar per Abc. De l'esquerra a la dreta, d'Antena 3 a la COPE, però sempre en clau ultraespanyola.

Es fa dir liberal, però és el representant de l'extrema dreta mediàtica. Els catalans i bascos, ERC i ETA, però també Gallardón, reben dards enverinats que li han reportat alguna condemna a indemnitzar, alguna suspensió cautelar per insults i el seu pròxim pas pels jutjats arran de la denúncia de l'alcalde madrileny, a qui va acusar de voler arribar al poder sobre els dos-cents morts de l'11-M. Gallardón per ell és traidor, siniestro, bandido, lacayo del gobierno i caradura. Queda clar qui no li agrada.

«Els etarres menteixen menys que Carod» o «Els fiscals són els advocats d'ETA» són perles habituals d'un personatge defensor de la teoria de la conspiració de l'11-M, amb qui Buenafuente no es va voler barrejar ni recollint un premi i a qui el gens sospitós Luis del Olmo titlla de talibà de sagristia. Que trist que a Espanya ara es digui: «Federico!» i algú pugui no pensar en Lorca.