L'esquema del debat, molt distès en comparació amb el dels candidats del PP i el PSOE, ja va quedar clar en la primera part, en què Carme Chacón es va erigir com l'única defensora de la feina feta per l'executiu de Rodríguez Zapatero durant aquests quatre anys. La cap de llista del PSC va haver de rebatre les crítiques i els atacs de la resta de candidats, especialment crues per part de la cap de llista del PP, Dolors Nadal, totalment afònica, que va intentar, sense sortir-se'n del tot, portar el debat al terreny del cara a cara. Tant el cap de llista de CiU com els candidats d'ERC i ICV-EUiA van mirar d'endur-se els mèrits de la legislatura i demostrar que en la propera són essencials per condicionar el rumb del govern. La bipolarització va trencar-se en favor d'un debat en què també es va poder constatar la pugna entre ERC i CiU i entre la federació i el PSC.

En l'apartat social, Josep Antoni Duran i Lleida va reivindicar la paternitat de CiU en la millora de les pensions i Joan Ridao i Joan Herrera, van mirar de treure rèdit al suport a lleis estatals com la de dependència, en la qual tots, tret de Chacón, van coincidir a criticar-ne la insuficient dotació econòmica. En aquest apartat, com en la resta del debat, Nadal no va perdre l'ocasió de treure un dels temes que més obsessiona els populars: la immigració il·legal i la seva nocivitat sobre els serveis socials. La cap de llista del PP va relacionar la inseguretat amb la política de «papers per a tots» dels socialistes. «Vostès parlen de contractes i que aquí no hi cabem tots, i això és irresponsable», va contraatacar el candidat d'ICV-EUiA. Duran i Lleida i Nadal també van posar el dit a l'ull a les polítiques d'habitatge, de les quals Chacón és la titular.

La desacceleració va centrar el debat econòmic, en què CiU es va presentar com la «marca acreditada» per trampejar la situació de crisi. Aquí, Chacón va defensar la bona gestió de Rodríguez Zapatero, amb el rècord del superàvit de 23.000 milions.

Quan es va obrir la veda per parlar d'infraestructures, el TAV i les Rodalies es van endur la palma. En aquesta segona part, Chacón va intercanviar els papers i va buscar el cos a cos amb Nadal en parlar de l'«asfíxia econòmica» a què el PP va sotmetre Catalunya. Amb la corresponent gràfica, Chacón va voler demostrar com s'ha abocat el govern estatal els últims quatre anys en infraestructures. «L'únic que li pot posar fre és que al 9 de març guanyi Rajoy», va dir advertint a CiU, ERC i ICV-EUiA que les seves propostes no tiraran endavant si el PP arriba a la Moncloa. Herrera va presentar ICV-EUiA com l'única que aposta des de fa temps per la inversió en Rodalies que ara es veu imprescindible. El transvasament de l'Ebre va enfrontar Nadal i Chacón fins al punt que la candidata del PSC va reptar-la a «enterrar-lo definitivament» i no va obtenir resposta.

En les relacions Catalunya-Espanya, el bloc més «calent», els partits van intentar marcar perfil propi, el PP aquest cop amb el bilingüisme escolar. ERC, però, va apel·lar a «la unitat» dels grups a Madrid.