dijous, 28 de febrer de 2008
> La dama de les comèdies
el perfil
TURA SOLER.
|
Instint de provocació és el que va demostrar Esperanza Aguirre quan va gosar dir en la seva biografia que ella, dama de noble llinatge, tenia dificultats, com qualsevol mortal, per pagar els rebuts de la llum i per arribar a final de mes. Aquestes paraules eren mofa pura sortides de la boca de la dirigent del PP que va aconseguir una petita almoina per a la seva pobre família política a base de fer aturar l'AVE en un sol punt entre Madrid i Lleida, a Yebes, a Guadalajara, en uns terrenys on només gosaven transitar els escurçons, i casualment propietat de la família d'un tal Fernando Ramírez de Haro, que casualment, fa anys que és l'espòs d'Esperanza Aguirre. Però cap conseqüència política, tret de la simpàtica iniciativa dels detractors que van muntar una web per recollir-li algun euro, va tenir l'escarni de la pidolaire presidenta de la comunitat de Madrid que no es mossega mai la llengua per dir el que li passa pel cap, encara que vagi amb el pas canviat enmig de la tropa del PP. Així, mentre Ana Botella, des de l'escó de regidora de Madrid, proposava prohibir la prostitució, Aguirre es decantava per legalitzar-la. I quan el PP va anunciar un recurs contra la llei que legalitzava els matrimonis de gais, Aguirre deia que no calia. I quan el seu partit apostava pel «sí» a la Constitució Europea, Aguirre sortia a dir que tampoc s'ensorraria el món si no guanyava el «sí». Esperit de contradicció, no n'hi falta a la senyora, que els irònics de Caiga Quien Caiga van ridiculitzar dient que havia confós José Saramago amb una tal Sara Mago. Però ella, fent el ridícul o no, sempre cau de peus. Es va estavellar amb helicòpter i en va sortir il·lesa i fotent cops de colze o de cul ha fet fora de les llistes, on ella tampoc va, Ruiz-Gallardón, que tan anhelava posar-se darrere Rajoy.
|
)
