| |||||
|
dimecres, 27 de febrer de 2008 > La canonada que porta l'aigua a Barcelona perd cada dia 432.000 litres a Badalona
L'Ajuntament badaloní exigeix mesures a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat i impulsa accions de reaprofitamentJORDI GONZALO. Badalona Una de les canonades principals d'abastament d'aigua potable a Barcelona té una important fuita al seu pas per Badalona des de fa anys. Segons càlculs municipals, seria d'uns 432 m³ al dia (432.000 litres). L'Ajuntament de Badalona ha enviat fins a tres cartes a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat en què se li demana que solucioni l'avaria o que, almenys, aprofiti l'aigua que es perd. L'empresa està construint un desdoblament de la xarxa que, quan estigui enllestit d'aquí a un any, permetrà reparar la xarxa actual. Mentrestant, l'Ajuntament està fent les operacions necessàries per poder usar l'aigua que es perd en el reg de parcs i jardins o en la neteja de carrers i clavegueram. L'aigua que s'escapa cada hora equival a divuit contenidors de la brossa grossos.
El recorregut de l'aigua que surt de la mina de Canyet a Badalona dóna una imatge paisatgística més pròpia del Prepirineu en una primavera molt plujosa que no pas de la serralada de Marina en plena sequera. No és pas que aquesta zona tingui un microclima especial, sinó que l'aigua que brolla en abundància per les fonts i els rierols té clor i prové d'una fuita d'una de les canonades principals amb què Aigües Ter-Llobregat (ATLL) proveeix Barcelona, segons han confirmat a aquest diari fonts de l'Ajuntament i de l'Agència Catalana de l'Aigua. Segons dades municipals, es perden aproximadament uns 18 m³ d'aigua cada hora (18.000 litres), des de fa almenys tres anys. En aquella zona hi ha la mina de Canyet que històricament recorre part del barri abans d'acabar a la riera del mateix nom que queda soterrada a partir de la B-20 i va a morir al mar. Ara bé, fa uns tres anys, en analitzar l'aigua de la mina per mirar de reaprofitar-la, van detectar clor a l'aigua. Posteriorment es va descobrir que provenia de la fuita. Per tant, és difícil marcar des de quan hi ha la pèrdua. L'aigua de la fuita amb la pròpia de la mina una proporció molt menor fan el recorregut històric: des de Can Coll passen a la Torre Codina, on, després d'omplir una piscina, l'aigua continua fins a una bassa des d'on es reguen una cinquantena d'horts urbans, i la que sobra la majoria acaba a la riera. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|