El ple de Blanes de dilluns passat va durar quatre hores. A algú li pot semblar una exageració. Doncs sàpiguen que tots els que érem allà vam marxar força satisfets, tenint en compte que el rècord són vuit hores. Sí, ho han llegit bé. Vuit hores. A més, quan mig país seguia amb devoció el debat televisiu entre Zapatero i Rajoy, una trentena de persones sèiem a la zona del públic de la sala de plens de la casa del poble amb la sensació d'estar veient en directe el programa de TVE 59 segons.

Ja saben com funciona aquest programa. Polítics, tertulians i alguns que es creuen creadors d'opinió participen en un debat. Estan ubicats en una taula en forma de semicircumferència. Cadascú amb el seu micròfon. Cada torn d'intervenció té un temps limitat: 59 segons. Si el tertulià ultrapassa aquest temps el micròfon li desapareix i es queda amb la paraula a la boca. Doncs a Blanes, ara els plens funcionen més o menys així.

Dilluns era la primera vegada que s'aplicaven les noves normes de funcionament dels plens que estableix el nou reglament orgànic municipal. La normativa determina que en la primera intervenció cada portaveu disposa de 5 minuts per fer la seva exposició. En el segon torn, només un minut. El mateix temps que en casos d'al·lusions o per explicació de vot. No és el primer municipi que limita els parlaments, però a la majoria de llocs ho calculen aproximadament, sense ser gaire estrictes. A Blanes són molt legals i el que han fet és utilitzar un programa informàtic. El controla el secretari des de la seva taula. A la pantalla, apareixen els logotips de totes les formacions polítiques i un cronòmetre des d'on es controla cada intervenció.

Davant la taula on seuen els regidors s'instal·len tres pantalles, dues d'encarades cap als regidors i una cap al públic. A la imatge hi apareix el logotip de Blanes, el temps d'intervenció dins un requadre verd i, a sota més petit, el logotip de la formació política que està parlant. El cronòmetre calcula el temps enrere i quan al regidor només li queden trenta segons els números apareixen dins un requadre vermell. I si el temps s'acaba i el regidor continua parlant, li tallen el micròfon i es queda amb la paraula a la boca.

Acostumats a esplaiar-se, els regidors blanencs dilluns anaven una mica atabalats. Primer discutint si un parlava abans que l'altre o a l'inrevés. «Secretari, què diu el reglament?» I el secretari anava alliçonant. A més d'un el van haver d'avisar que no se'l sentia perquè havia esgotat el temps. D'altres gallejaven perquè els havien sobrat segons. Alguns donaven per acabat el parlament però, en veure que encara els quedava temps, aprofitaven per donar més voltes a una idea que tothom ja havia entès. O es reclamava que el temps s'aturés. Per exemple, el regidor d'EUiA Joan Salmeron, enmig de la seva intervenció, es va queixar que els regidors li passaven pel darrere quan volien anar al lavabo i que això el feia distreure. «Secretari, això no compta. No m'ha aturat el temps? Doncs he perdut trenta se gons!», es queixava. Però la frase més recurrent va ser: «El temps passa que vola!» Doncs volant, volant, marxàvem a les dotze de la nit de la sala de plens. I, a sobre, contents.