dimarts, 26 de febrer de 2008
> El sisè diputat
la galeria
JOAN FERRERÓS.
Diumenge aquest diari oferia una acurada anàlisi de com pot quedar la cosa en aquesta circumscripció, és a dir a la província de Girona. Gràfiques i percentatges indiscutibles, tendències, enquestes i balanços categòrics, tot plegat per concloure que el PSC i CiU acabaran amb els dos diputats que ja tenen, i ERC, que també en té dos de les darreres estatals, que no és pas tan clar que ara pugui assegurar el segon. I que si ERC no el renova, aquest diputat serà per al PP i no pas per al PSC o per a CiU. L'exploració del diari, d'una gran sensatesa, aporta elements de pedra picada per referendar la predicció que esfuma la vanitat gratuïta de CiU i del PSC que ja diuen que es veuen amb tres diputats. Ben garbellat, deu ser la notícia/possibilitat electoral provincial més important: conservarà ERC el segon diputat, o el PP, que no en tenia cap, ara en tindrà un? Durant aquesta feixuga campanya electoral s'ha parlat amb alegria de l'abstenció que mereixerien tots els polítics, s'ha denunciat que sovint es vota més en contra –perquè no guanyi tal–, que no pas a favor d'un candidat que ens faci el pes, etc. Tot això està molt bé, però Joan Fuster ens recorda que sempre que deixem de prendre una decisió política, algú la prendrà per nosaltres i, podríem afegir-hi, amb tota seguretat que ens agradarà menys que la pitjor que nosaltres haguéssim pres. Que del vehicle de la política, sempre en marxa, només en podem baixar sabent que ens accidentarem.
|
