| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 24 de febrer de 2008 > ERC i el PP es disputen el sisè diputat
El PSC i CiU no s'estan d'assegurar que aquest escó que balla se'l diputen entre els dos grans partits catalansSALVADOR GARCIA-ARBÓS. L'anàlisi de la projecció de la proporció de vots de les eleccions del 14 de març del 2004 deixa clar que ERC i el PP es van disputar el sisè escó de la circumscripció de Girona. L'alta participació, del 76,03%, especialment contra el Partit Popular, va afavorir la primera posició dels socialistes i el segon diputat d'Esquerra. De la projecció d'aquells resultats queda ben diàfan, si no hi ha cap ciri trencat, que el PSC i CiU tindran dos diputats, que ERC en guanyarà un i que el sisè balla. Paradoxalment, entre l'independentisme català i el nacionalisme espanyol. Aquesta lluita pel sisè escó ha marcat el debat electoral de la precampanya, especialment entre els quatre partits grossos. Les prospeccions deixen ICV-EUiA molt lluny de l'escó.
Durant la precampanya hem sentit com el PSC afirma que té tan afermat el segon diputat que està en disposició d'anar pel tercer. No hi ha cap acte en què no sigui present Juli Fernàndez, el tercer de la llista, al costat de Montse Palma i d'Àlex Sàez. CiU vol tornar a l'escenari d'abans del 2004, quan solia endur-se tres diputats. Jordi Xuclà no dubta a afirmar que el sisè diputat se'l disputen ells i els socialistes. ERC és el partit que hi té més a perdre, entre altres coses perquè el 2004 va guanyar el sisè diputat. Fins i tot més d'una vegada ICV-EUiA s'ha erigit en vot útil i confia a fer un gran creixement. Ho té difícil ja que, d'acord amb els resultats del 2004, hauria de triplicar els resultats, ja que va quedar a 26.671 vots de l'escó. En el discurs electoral dels quatre partits d'obediència catalana hi ha un denominador comú: barrar el pas al PP perquè a les comarques gironines aquest partit continuï com a força extraparlamentària. El Partit Popular, en canvi, es mou en sentit contrari. La gent del PP és molt conscient de les probabilitats que tenen de recuperar l'escó que els va esgarrapar Joan Puig, el número dos d'ERC. Alícia Sánchez-Camacho fa una campanya poc estrident, malgrat que per Girona hi hauran passat els pesos pesants de Madrid: Rajoy, Pizarro, Acebes, Zaplana i Astarloa. El PP i ERC saben que fa quatre anys tot va anar molt just. Si els populars haguessin tingut 782 vots més, Jordi de Juan hauria estat diputat. De la resta de partits, en les eleccions del 2004 el PSC va quedar a 12.134 vots del tercer diputat. CiU va quedar situat a 28.295 vots del tercer diputat, però a 15.011 de perdre el segon. Esquerra va quedar més a prop de perdre el segon, 1.565 vots, que de guanyar el tercer, 41.741 vots, una gesta quasi impossible. Per la seva banda, el cap de campanya del PSC, Rafel Bruguera, també ha fet números. D'acord amb l'enquesta del CIS, dóna un escenari totalment diferent: 3, 1, 1 i 1. Això és, tres diputats del PSC, un de CiU, un d'ERC i un del PP. |
)
 | |||
|