diumenge, 24 de febrer de 2008 > Feina per als altres
el perfil
XEVI SALA.
|
Quan presidia la Junta de Castella-la Manxa, José Bono va decidir combatre l'avorriment del càrrec compartint una nit de feina amb una brigada d'escombriaires. El president, ensardinat en la granota de treball, anava d'incògnit, únicament motivat pel desig d'experimentar personalment la duresa d'un dels oficis més humils del món, però curiosament es va fer acompanyar per un fotògraf i això va permetre difondre l'endemà mateix el testimoni gràfic de la seva solidaritat laboral. Anys després, emmerdar-se amb l'Estatut de Catalunya ja no li va semblar tan solidari, la fetor catalanista del text se li va fer insuportable i va abandonar el món de la política deixant que els altres companys del partit s'enfrontessin tots sols amb la ferotge campanya opositora del PP. Enrere quedaven cinc legislatures consecutives governades amb majoria absoluta a Castella-la Manxa, dos anys al capdavant del Ministeri de Defensa i un rastre inacabable de jotes aspirades que no para de créixer cada vegada que torna agafar un micròfon. Bono no va tenir el seu Perejil,
però sí que va tenir el seu Yakolev 42, un accident que fins ara li ha permès fustigar el seu predecessor i fer-se recordar entre els militars com el ministre que va fer justícia als cadàvers trinxats sobre un turó de Turquia. Com que totes les velles glòries aspiren a la repesca, s'ha deixat seduir novament per Rodríguez Zapatero, l'home que el va derrotar per només nou vots de diferència en el 35è congrés federal del PSOE i que ara li ha ofert la presidència del Congrés dels Diputats. Ja ha advertit que no hi deixarà parlar res que no sigui castellà. «Si Bono s'asseu a la presidència del Congrés, una cosa és segura: els periodistes tindran molta feina», ha profetitzat Zapatero. Bono ha explicat que quan li van fer l'oferiment només va preguntar si podria continuar portant la filla a escola cada matí. No sabem què li van contestar, però tot fa pensar que als periodistes se'ls girarà feina i que a la cangur, també.
|