«No estàvem d'acord amb el decret llei, cosa que no vol dir que no estem d'acord amb les àrees residencials estratègiques [100 actuacions urbanístiques per fer front al dèficit de l'habitatge públic que preveuen en conjunt 90.157 nous habitatges a 86 municipis] ni amb el Pla Nacional d'Habitatge, que vam signar», assenyala Josep Maria Matas, secretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El punt que va provocar el conflicte va ser l'article 19 del decret llei, que recull entre altres coses que un consorci format per l'Institut Català del Sòl (Incasòl) organisme de la Generalitat i l'Ajuntament dels municipis on s'ha de construir cada àrea estratègica tiraran endavant el projecte urbanístic. Però també diu que si en un període de tres mesos des de l'entrada en vigor de cada pla no s'ha constituït el consorci, l'Incasòl el podrà tirar endavant en solitari.
L'ACM va interpretar que «l'article 19 del decret diu que concertarem, però que allà on no hi hagi consens, la Generalitat dirà on s'haurà de posar l'àrea estratègica, que podria anar fins i tot a sòl no urbanitzable», explica el secretari de l'associació. Matas recorda que «la Constitució defensa l'autonomia local i la figura bàsica ha de ser la concertació, no la imposició». Els representants de l'entitat supramunicipal es van reunir amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i, segons Matas, «el conseller va dir, com a exalcalde de Girona i expresident de la Federació de Municipis, que això no es pot fer, que donaria una sensació de desconfiança de la Generalitat cap al món local». Així que de la reunió, segons Matas, en va sortir un doble compromís: per part de l'ACM, que l'entitat facilitarà que hi hagi acords amb els municipis. I per part de Nadal, que el departament no imposarà cap àrea residencial si l'Ajuntament en qüestió no hi està d'acord. L'article 19 del decret llei, doncs, continua vigent però no s'aplicarà, segons el representant de l'ACM.
CONSENS COM A CONSIGNA
Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques matisen l'opinió inicial de l'ACM: fonts de la Generalitat insisteixen en què el consens és la consigna per tirar endavant el procés de creació de les àrees residencials estratègiques. «El que és important és posar-nos d'acord amb els ajuntaments. Pot haver-n'hi algun que per exemple no vulgui tants habitatges. Per això els projectes es treuen a concurs i es recullen les al·legacions i si n'hi ha moltes es pot mirar de canviar la forma de fer-ho», va explicar ahir un portaveu del departament. Segons aquest portaveu, hi ha consistoris que han rebut amb entusiasme la proposta que els ha fet la Generalitat i d'altres que fins i tot han pres la iniciativa a l'hora de proposar la creació al seu terme d'una àrea residencial estratègica, ja que el temps de resolució del tràmit per aprovar aquesta figura del planejament urbanístic és més curt que el procediment ordinari habitualment es triga entre tres i quatre anys, i la creació d'una àrea residencial estratègica es pot fer en un any. Altres ajuntaments, en canvi, no han mostrat el mateix entusiasme, i n'hi ha que estan manifestament en contra. Política Territorial i Obres Públiques ha enviat a tots els consistoris les propostes i els ha consultat abans de treure els projectes a exposició pública, a què els interessats podran presentar esmenes, segons destaquen des del departament. Durant el procés, «mirarem de fer encaixar les propostes i arribar al màxim consens possible», va emfasitzar el portaveu del departament que presideix Joaquim Nadal.