El color del vot a cada barri és proporcional a l'import dels ajuts econòmics que rebran del govern municipal les entitats de la zona. Aquest és el principi que, segons els grups de l'oposició, sembla deduir-se del decret de l'Alcaldia de 22 de gener del 2008 que obre el concurs públic per a la presentació de sol·licituds de subvencions «per a la realització d'activitats i serveis en els àmbits temàtics de cultura, esports, educació, salut pública, acció social, dones, joventut, drets civils, participació ciutadana, associacionisme, immigració, civisme i convivència i medi ambient». El proper dia 28 es tancarà el termini perquè les associacions que treballen sobre aquestes qüestions puguin demanar diners a l'Ajuntament, tot i que la partida, dotada amb un total de 4,181 milions d'euros en l'«àmbit de districte», ja ve condicionada per una singular distribució dels fons. El bipartit que presideix Hereu ha previst que els consells de districte on el PSC i ICV-EUiA tenen una majoria de consellers (vegeu el gràfic) disposin d'un 74% més de recursos a repartir que els òrgans descentralitzats on qui té la majoria són les forces de l'oposició. En concret, segons recull el Butlletí Oficial de Província de Barcelona, els cinc districtes controlats pels socialistes i pels ecosocialistes tenen pressupostats 2.655.538 euros en concepte de subvencions. En els altres cinc, on la gestió del regidor executiu –sempre membre del PSC– està condicionada per la majoria que els ciutadans van atorgar en les eleccions a la suma dels consellers de CiU, del PP i d'ERC, només disposaran de 1.525.865 euros.

La diferència de tracte a les entitats, en funció del barri on estan establertes, arriba a proporcions difícils de justificar. Així, a Nou Barris, on els socialistes ocupen 10 de les 19 cadires del consell de districte, se li ha reservat una partida d'1.057.178 euros, mentre a les Corts –on CiU, el PP i ERC sumen 10 dels 15 consellers– la quantitat a disposició de les associacions és més de sis vegades inferior: 171.766 euros. El criteri de població tampoc explica les desproporcions detectades. Per cada habitant de Nou Barris, Hereu ha previst 6,40 euros en ajuts associatius. Els ciutadans de l'Eixample, que en els comicis del 2007 van confiar més en Xavier Trias, tenen una assignació prevista de poc més d'1 euro per cap.

Des del govern municipal s'ha negat qualsevol intencionalitat política a la distribució de les subvencions –«no hi ha dirigisme», han dit portaveus del bipartit– i s'ha assenyalat que les quantitats previstes en el decret obeeixen a criteris «tècnics», vinculats al nombre d'associacions que actuen a cada districte. Des de les files de l'oposició, en canvi, s'ha acusat Jordi Hereu de «discriminar» els barris que, a l'hora de votar, no són d'obediència socialista. «És una política de clientelisme molt evident. La xarxa d'entitats en alguns districtes està controlada pel govern municipal», ha dit el regidor de CiU, Joaquim Forn. «Sempre s'han produït aquests desequilibris en les inversions i en les subvencions», ha ratificat la portaveu del grup del Partit Popular, Àngels Esteller.

La consellera d'ERC, Núria Cuenca, va recordar en l'últim ple del seu districte que les Corts «té més teixit associatiu que Nou Barris» i que en termes de població s'aproxima als paràmetres de Ciutat Vella. Aquí, però, el PSC i ICV-EUiA tenen majoria i, seguint el principi abans esmentat, les entitats tindran a la seva disposició més de mig milió d'euros.