Jo ja entenc que ara s'imposaria una crònica escèptica i desmenjada, una mica crítica i irònica, sobre aquest tren que ha costat tant que arribés i que ahir a l'estació de Sants era l'admiració dels que hi pujaven per primer cop, dels que en baixaven per primer cop i dels desvagats que se'l miraven des de l'andana. El que passa, i ja ho he advertit al diari, és que resulta perillós encarregar la crònica de l'arribada d'un tren a un mataroní. Els mataronins portem un tren al cos des de fa 160 anys, quan el primer tren de la Península va arribar a Mataró venint de Barcelona, i no hi ha res que ens faci més il·lusió que veure arribar i veure sortir trens. Aquell tren impulsat pel compatrici Miquel Biada Bunyol també va trigar anys a arribar, també va patir totes les incomprensions del govern de Madrid i va ser víctima de la cultura del no. Biada Bunyol, que el va mig pagar de la seva butxaca, va morir a còpia de disgustos abans que el tren fumegés, i això que l'home no podia imaginar que un dia el seu giny seria gestionat per Renfe.

Sóc, doncs, a Sants per veure el TAV. Hi he vingut amb el tren de la costa, el de Biada Bunyol. Fins fa un parell d'anys aquest tren arribava fins a l'aeroport. Quan el trajecte va ser suprimit, els maresmencs vam considerar que si havíem tingut aeroport, ara l'havíem perdut. Ho vam lamentar, alguns ajuntaments van fer gestions amb Renfe per recuperar-lo, però no hi va haver res a fer. Des d'ahir ens consolem pensant que tenim TAV, com el tenen també els usuaris de rodalies del Baix Llobregat, del Garraf i de totes les línies que passen per Sants. No és ben bé el mateix perquè l'aeroport comunica amb l'estranger i el TAV comunica amb Madrid, però ja dic que sóc mataroní i, en conseqüència, ferroviàriament entusiasta, i el TAV és el tren que porta l'esperança de conduir a França i el que farà que les quatre capitals catalanes estiguin tan juntes que aviat ens trobarem un país vertebrat físicament i mentalment d'una altra manera i s'haurà de governar diferent. La Catalunya ciutat que Maragall avi havia intuït és a punt de materialitzar-se. Si Pau Vila havia dissenyat les actuals comarques pensant en els mercats i els trajectes fets en carro, a partir d'ara haurem de pensar el país en trajecte de TAV.

Un escàner i uns agents controlen les maletes, però quina diferència amb l'aeroport. Ni passatgers fets descalçar ni deixats en calçotets. Mentre no es creï una comissió europea o mundial els membres de la qual cobrin per pensar mesures de seguretat als ferrocarrils i hagin de justificar que treballen, podrem anar amb el TAV com qui va a Mataró. Ja ha tornat a sortir Mataró. Doncs com qui va a Vilanova i la Geltrú, que és on en Francesc Marc Álvaro agafa el tren cada dia. El tren de Francesc Gumà, el Biada Bunyol del Garraf.

Dos TAV de morro afuat, blancs, netíssims, esperen a les andanes. Uns homes i dones d'uniforme saluden els viatgers. A les andanes dels trens normals, la gent que espera contempla la meravella des de lluny. Quan el tren normal arriba, sembla aquell Villa de Madrid que anava de Barcelona a Menorca navegant prop d'un transatlàntic de vint pisos. L'estació subterrània de Sants, que era fins abans-d'ahir un cau de talps tètric i negre de sutge com si els trens que hi passessin fossin de fum i carbó com el de Biada Bunyol s'ha convertit en un espai clar i lluminós no només per als usuaris del TAV sinó també dels trens normals. La democratització de la neteja ha estat universal.

A l'exterior, la plaça de l'estació està empantanegada per les obres que encara s'hi fan. Si normalment aquestes obres tenen els habituals curiosos de totes les obres des de sempre, avui els curiosos i els del banc del si no fos s'han desplaçat a dins del vestíbul de l'estació. Com que sense bitllet no poden accedir a les andanes, contemplen o intenten contemplar els TAV des d'unes baranes situades davant unes mampares de vidre.

Fa 160 anys, el tren de Biada Bunyol va ser beneït pel bisbe quan va sortir de Barcelona. Quan va arribar a Mataró es va resar un tedèum a la basílica de Santa Maria. Avui la inauguració del TAV que ha donat tants disgustos no ha tingut autoritats, ni civils ni militars ni religioses. El conseller Joaquim Nadal ha dit que la millor inauguració és la que puguin fer els usuaris.

A la sortida, una noia em dóna un full volant de Comissions Obreres. En un cara del paper es demanen més inversions a rodalies, per als trens normals. De fet, alguns candidats a agafar el TAV es veu que avui s'han quedat a terra perquè els trens de Miquel Biada dels quals es refiaven no els han porat a temps a Sants. A l'altra cara, el paper denuncia que la construcció de la línia del TAV ha provocat, fins ara, un mort cada vint quilòmetres.