El document de consens aprovat ahir a la tarda per la UE «pren nota» de la declaració d'independència i, tal com ja havia anunciat feia dies, remet a cada estat membre la decisió «segons les seves pràctiques nacionals i regles jurídiques» de si l'accepten o no. El ministre d'Afers Estrangers d'Eslovènia -que ostenta la presidència de torn de la UE- Dimitri Rupel, es mostrava satisfet d'haver aconseguit una posició comuna després d'haver acceptat la majoria de les propostes presentades pel govern espanyol, que encapçala el grup d'estats que s'oposen a la independència de Kosova perquè temen crisis internes. Així, la declaració comuna subratlla que el cas de Kosova és «únic» i no estableix precedent per als altres pobles que aspiren a la independència, ja que subratlla «el principi de la integritat territorial dels estats». El document també defensa la «perspectiva europea» de la regió dels Balcans, i condemna els actes de violència comesos diumenge i ahir a Kosova i Sèrbia contra missions diplomàtiques. Com a mínim 60 persones van resultar ferides en disturbis contra les ambaixades d'Eslovènia i els EUA a Belgrad. Les manifestacions pacífiques de rebuig a la independència de Kosova van fer sortir als carrers milers de persones a la capital Sèrbia i en diverses ciutats de majoria sèrbia de Kosova. El Parlament serbi va reunir-se ahir a la nit per ratificar «la nul·litat» de la independència kosovar, i el president serbi, Boris Tadic, va viatjar a Nova York per demanar una sessió del Consell de Seguretat de l'ONU. A més, el Ministeri de l'Interior serbi va presentar una denúncia penal contra els líders kosovars «per haver organitzat la proclamació d'un estat fals en territori de Sèrbia».

PRIMERS RECONEIXEMENTS