Després de les extrapolacions demogràfiques efectuades a partir de les dades del 1975, els experts escollien com a hipòtesi de treball la que assignava 1,5 milions més de persones per a la Catalunya del 2026, sense establir cap evolució intermèdia des de les darreres dades reals del 1991. L'objectiu de la Generalitat amb el pla era dibuixar la imatge objectiu final en la distribució territorial de la població, que preveia reequilibrar mínimament, mirant d'invertir la tendència del creixement a l'àrea metropolitana per repartir-lo entre la resta de territoris (vegeu el gràfic). Per això el mateix document ja indicava com a «desitjables» les hipòtesis de 656.000 habitants al Camp (respecte als 598.940 que hi preveia) i 244.000 (respecte als 165.462 estimats) a l'Ebre, 900.000 en total.
Una altra projecció de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), feta tres anys més tard, el 1998, encara feia, de fet, unes estimacions més modestes, ja que preveia per al 2026 una població que podia oscil·lar «entre els 6,19 milions d'habitants pel cap baix i poc més de 7 milions en la previsió més alta».
PROPERA REVISIÓ
«El pla de 1995 ha quedat desfasat, absolutament dinamitat per la immigració», analitza el geògraf Robert Casadevall. L'expert constata que a mitjan noranta el fenomen ni de bon tros s'havia previst encara i constata que «sense aquest component, el creixement natural d'aquests anys ha estat negatiu». Ell mateix recordava que el 2001 ja es va fer una memòria de seguiment que corregia a l'alça les previsions, ja que «a la pràctica, els plans que es fan ara ja incorporen la dinàmica poblacional actual». El govern, en tot cas, ja ha anunciat que revisarà el PTG tan bon punt es completi la redacció dels set plans territorials, dels quals serà una refosa.
)
