Les «irregularitats» registrades en els procediments de repatriació i tutela dels menors immigrants no acompanyats a Catalunya han tornat a aixecar veus crítiques sobre el sistema de protecció dirigit a aquests joves que arriben al país sols i de manera clandestina i que, un cop localitzats, ingressen en algun dels centres de la Generalitat. Allà esperen que la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), dependent de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania i organisme responsable de la tutela dels nois, decideixi que és el millor per al benestar del menor: quedar-se a Catalunya o ser repatriat. Una decisió que, després, executa el govern de l'Estat.
Ara, aquestes veus crítiques, procedents de l'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria (ACPE) i del Col·lectiu Dadri, han aconseguit que el Col·legi d'Advocats de Barcelona doni suport a una de les seves propostes per tal de fer front als «incompliments» que denuncien. Es tracta d'impulsar la creació d'un torn d'ofici que permeti a aquests joves accedir a una assistència lletrada en els procediments de repatriació i tutela. En aquest sentit, Adriana Auset, diputada de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona, va afirmar que hi ha hagut contactes tant amb l'administració estatal com amb el govern de la Generalitat per tractar aquest assumpte, però que, de moment, encara no s'ha arribat a cap acord. Montserrat García, subdelegada del govern a Barcelona, es va limitar a subscriure les paraules d'Auset, mentre que la conselleria d'Acció Social i Ciutadania no va facilitar cap informació relacionada amb aquest assumpte. Auset va assegurar que per tal de tirar endavant la iniciativa «és imprescindible tenir l'autorització de la Generalitat».
«Aquesta mesura donaria més protecció al menor», va assegurar Olga Hernández, vicepresidenta de l'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria. Lletrada i membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Hernández va explicar que malgrat que la filosofia de la repatriació és vetllar pel benestar del jove, la realitat és ben diferent. «No hi ha un treball rigorós d'investigació de l'entorn del menor al seu país que permeti prendre uns decisió adequada sobre el seu futur», va afirmar l'advocada. Vicenç Galea, membre del Col·lectiu Drari, que assessora i ajuda aquests joves, va explicar que coneix molts casos de nois que, després de ser repatriats, han tornat a Catalunya diverses vegades. «Molt sovint, la decisió sobre la repatriació es pren sense que ningú s'hagi molestat a visitar la família del menor», va denunciar Galea. Una realitat que vulnera els articles 4 i 5 del reial decret 2393/2004 per l'aprovació de la llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a l'Estat espanyol i la seva integració social. Xavier Bonal, adjunt del síndic de greuges per la defensa dels drets dels infants, considera paradoxal que la mateixa Dgaia, que s'encarrega de la tutela del menor i que és la que podria demanar l'assistència d'un lletrat que el defensés, s'encarregui de decidir el futur del menor sense que aquest pugui recórrer la decisió. «És necessari que el menor pugui dir-hi la seva i defensar-se si hi ha una ordre de repatriació», diu Bonal.
D'altra banda, tant Hernández com Galea van coincidir a assenyalar que els retards en l'assumpció de la tutela dels joves per part de la Dgaia que, segons la llei d'estrangeria, disposa d'un màxim de nou mesos per tutelar el menor des que aquest entra en el sistema de protecció, són molt habituals. Bonal va assegurar que, sense tutela, els menors no estan identificats i, per tant, no poden aconseguir el permís de residència. «El que cal és tutelar-los des del primer moment i després, si és necessari, res impedeix que es retiri la tutela i el menor sigui repatriat», va dir Bonal.
L'any 2006 la Dgaia va atendre uns 500 immigrants no acompanyats i, segons un escrit oficial de María Luisa Cava de Llano, l'adjunta primera del defensor del poble de l'Estat espanyol, a mitjan 2007, 72 menors estaven pendents de ser repatriats des de Catalunya.
