Al jardí de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona s'hi troba un arbre majestuós, espectacular. És tracta d'un pebrer bord al qual se li ha fet petit el parterre on el van plantar fa uns setanta anys. El tronc s'ha inclinat perillosament sobre la tanca de l'institut italià i envaeix el passatge Méndez Vigo mentre s'eleva a la recerca del cel de l'Eixample barceloní.

Fins demà. L'arbre el talaran demà. Als responsables de l'Institut Italià de Cultura no els faria cap gràcia que l'arbre continués la perillosa inclinació i un dia provoqués una desgràcia caient al damunt d'un vianant del passatge o dels estudiants del veí Liceu Italià que s'agrupen a la seva ombra mentre repassen els últims apunts abans d'un examen. Després d'haver aconseguit ja tots els permisos pertinents del servei municipal Parc i Jardins, els operaris vindran demà a talar el pebrer. L'arbre i l'institut es troben en un dels pocs passatges que es van fer tal com Cerdà havia plantejat l'Eixample, entre els carrers Aragó, Pau Clarís, Bruc i Consell de Cent. La calçada empedrada, les cases amb jardí i els arbres centenaris són un oasi aïllat del brogit de la resta de la ciutat.

Però l'aïllament no és total i la notícia ha arribat a oïdes de l'associació Amics dels Arbres, que ha posat en marxa una campanya ciutadana per salvar el pebrer. L'associació ha promogut aquests dies a través de la seva pàgina d'internet una campanya de missatges de correu electrònic adreçades al director de l'institut italià perquè aturi l'amputació. L'associació intenta arribar al cor del director recordant-li que centenars d'estudiants del Liceu s'han educat i han crescut des dels anys 50 a la seva ombra, de la mateixa manera que l'arbre donava la benvinguda als molts barcelonins que descobrien la gastronomia, la cultura i el cinema italià gràcies a les activitats de l'Institut Italià de Cultura, dependent del servei de relacions exteriors del govern italià. En els últims anys del franquisme l'arbre donava ombra a les cues que es formaven per veure pel·lícules que el franquisme havia prohibit a les sales comercials. Segons l'entitat, es pot salvar. N'hi hauria prou, diuen des de l'associació, amb una reestructura de la capçada, eliminant el brancatge més pesat i posant-hi algun tipus de sustentació per aturar la inclinació.

Però des de l'institut italià diuen que ja ho han provat tot. «Som els primers que voldríem salvar-lo, hem estudiat totes les alternatives tècniques però no hi ha solució: està massa inclinat i les arrels han començat a sortir a la superfície», explicava divendres un portaveu de l'institut. «Ens sap molt de greu, nosaltres també defensem els arbres, però no volem que sigui un perill per a ningú.»

Des del centre no saben quan es va plantar. Diuen que podria ser centenari. Amics dels Arbres li calcula uns 70 anys. L'única cosa clara és que demà, si no hi ha marxa enrere, és el dia que el talaran.