L'Ajuntament de la Sénia disposa des de fa uns parell d'anys d'una parcel·la d'uns 1.000 metres quadrats de l'antic camp d'aviació que va estar en funcionament durant la Guerra Civil espanyola. En aquesta parcel·la hi queda dempeus l'edifici d'oficines que van construir els republicans i on encara hi ha la inscripció de pedra amb les dues ales i l'estrella, que són el símbol de l'aviació republicana, i un refugi antiaeri. És en aquest espai on s'instal·larà la nova senyalització, idèntica a la que s'ha utilitzat per a la museïtzació dels espais de la Batalla de l'Ebre a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, tot i que la Sénia no forma part del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe). El regidor de Cultura de la Sénia, Oriol Amat, va explicar que s'instal·laran quatre senyals: un mural, un faristol interpretatiu i dos de simples a més de dues siluetes a mida real de dos avions de l'època: un caça Polikarpov I-16 rus, més conegut com Mosca, i un avió de combat BF 109 Messershmitt alemany. «Així escenificarem d'alguna manera la presència dels dos bàndols al camp d'aviació de la Sénia», va manifestar Amat. A través dels plafons s'informarà el visitant de les característiques del camp d'aviació (tenia forma d'estrella i comptava amb tres pistes d'aterratge de 1.200, 1.100 i 900 metres de longitud), s'explicarà que es va triar la Sénia per la seua situació estratègica a mig camí entre Barcelona i València i per l'orografia dels terrenys, i finalment també es parlarà de la vessant humana, de les relacions entre els soldats, sobretot dels alemanys de la Legió Còndor, però també dels republicans, amb la població local.

El projecte de senyalització té un pressupost de 20.000 euros i està cofinançat pel Consorci de Dinamització Turística i l'Ajuntament de la Sénia, que també compta amb 3.200 euros del Memorial Democràtic per posar en marxa una web. El següent pas serà fer visitable el refugi antiaeri del camp que actualment està tapiat.

El camp d'aviació de la Sénia el va construir l'exèrcit republicà a finals del l'any 1937 i el dia 16 d'abril del 1938 el va ocupar la Legió Còndor fins al final de la guerra. L'aeròdrom senienc va ser molt útil per a les ofensives franquistes a València, primer, i per a la Batalla de l'Ebre, després.