Malgrat la caiguda de 10 punts, el PSC se situa, amb un 27,1%, poc més de dos punts per sota del resultat obtingut en les eleccions espanyoles del 14 de març del 2004, quan van obtenir un 29,9% dels sufragis. L'evolució de la intenció de vot demostra que CiU (11,6%) baixa més respecte del resultat de les últimes estatals, cinc punts, un per sota dels sis d'ERC (6,2%) i del PP (5,3%) –partit que acostuma a tenir molt vot ocult–. ICV-EUiA (3,7%) registra set dècimes menys.

Si atenem al darrer baròmetre del novembre, el que realment ha registrat un augment més important és el nombre d'indecisos. A menys d'un mes del 9 de març, n'hi ha un 34% si se sumen els enquestats que no saben o no contesten què votarien si les eleccions estatals se celebressin demà i un 28% quan se'ls pregunta directament si tenen decidit el vot. Aquest fenomen també s'adverteix quan es creuen les dades entre el record de vot dels passats comicis estatals amb la intenció en els del 9 de març, d'on s'extreu la fidelització dels electors de cada partit. Tots els percentatges estan per sota del 70%, que es considera suficient. El PP, amb quasi un 69%, és el partit que té l'electorat més mobilitzat, seguit de CiU (67,5%), ICV-EUiA (65,2%), el PSC (61,1%) i, en últim lloc, ERC (53,6%). També en aquest apartat destaca l'elevat nombre d'electors que en les últimes eleccions van votar un determinat partit, i ara se situen entre els indecisos, amb percentatges de fins a un 28% en el cas dels republicans. El director del CEO, Gabriel Colomé, ho atribuïa al fet que «en les enquestes preelectorals una part de l'electorat es contreu, se situa en fase d'espera» a l'expectativa de la precampanya i la campanya.

El baròmetre, fet entre el 21 i el 30 de gener per l'Institut Opina, també reflecteix la intenció de vot si demà es fessin eleccions catalanes. El PSC, amb un 21,2% dels vots, i CiU, amb un 20,8%, empatarien, gràcies als descens dels socialistes respecte de l'enquesta del novembre –més de quatre punts– i la pujada de la federació nacionalista –més de tres punts–. Esquerra baixaria unes dècimes en relació amb fa tres mesos i tindria el 10,8% dels vots. ICV-EUiA pujaria dos punts i se situaria en el 7,9% i el PP, amb el 2,9%, exactament igual que al novembre. Ciutadans, amb 1,6%, guanyaria unes dècimes.

DURAN, LA MILLOR NOTA
En l'apartat dels líders, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb un 95,9%, es manté com el més conegut, mentre que Josep Antoni Duran i Lleida, amb un 5,64 com el més ben valorat. Com el candidat de CiU en les estatals, també aproven Artur Mas (5,32), Joan Herrera (5,24), José Montilla (5,14) i Joan Ridao (5,04). Suspèn, pel pèls, Carme Chacón (4,97) i Joan Saura (4,90) i ja de manera més clara Josep-Lluís Carod-Rovira (4,30), Dolors Nadal (3,29), Albert Rivera (3,08) i, amb la nota més baixa, Daniel Sirera (2,68). En l'apartat en què també es produeix un descens en aquest baròmetre és en la mitjana de valoració dels polítics catalans. Si en el darrer s'havia situat en el 5,05 i, per tant, en l'aprovat justet, ara els dirigents tornen a suspendre amb un 4,89.