La Fundación Caja de Arquitectos acaba de publicar el text Forma y consistencia. La construcción de la forma en arquitectura, de l'arquitecte gironí Joaquim Español. Com és sabut, Español és arquitecte i poeta, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i de la prestigiosa acadèmia d'arquitectura de Mendrisio, a Suïssa, que dirigeix Peter Zumthor.

Forma y consistencia és un text intens i carregat d'una densitat de contingut poc habitual, bastit a partir de cites i erudicions que en cap cas defuig de plantejaments innovadors i arriscats. Un text que, amb suports intel·ligents i molt ben escollits, projecta intencionalitats i potencialitat.

L'autor no enganya quan, des de l'inici, a partir de l'afirmació de Mies van der Rohe («Refusem reconèixer problemes de forma»), constata com la paraula forma torna a provocar recel entre arquitectes i dissenyadors. No hi ha dubte que el llibre vol aportar algunes reflexions pel coneixement de les formes i els seus atributs i, en especial, el de la coherència. És així com amb aquesta facilitat d'estructuració del llenguatge i sobretot, de les idees, l'autor ens parla essencialment de forma.

Amb Hejduk, James Stirling, Frank Gehry, Peter Eisenman, Rafael Moneo i de Malévich, Espanyol ens adverteix que el llibre vol aportar reflexions per a l'enteniment de les formes i els seus atributs, en especial, el de la coherència. És en aquest sentit que el contingut se centra en el concepte de forma.

Singular és el capítol en què Español analitza l'abstracció de Kazimir Malévich, pintant un quadrat negre sobre fons blanc, definint-lo com «la creació de la raó intuïtiva», amb referències explícites a Coderch i Le Corbusier.

Un text no exempt de poètica, per altra banda habitual en la producció de l'autor, en què ens deixa clar que l'objectiu inicial del llibre és el d'entendre la naturalesa de les formes on per un arquitecte o dissenyador «projectar significa, en gran part, entendre i ordenar».

Recordo l'antecedent d'una inoblidable classe magistral a la delegació de Garrotxa-Ripollès del COAC on, de manera sintètica, els conceptes desgranats al llarg dels tretze capítols d'aquesta publicació, posaven les bases d'un treball elaborat i arrodonit, farcit d'exemples i de reflexions agudes i intel·ligents.