La ministra va anunciar que el TAV arribaria el 20 de febrer –«d'aquest any», va aclarir tota graciosa– i just en aquell moment les campanes de la Generalitat i de la catedral es van posar a tocar. No ho diguin a ningú, però per mi que són coses d'Antonio Bolaño, el director de l'oficina de Presidència de la Generalitat, que se les pensa totes. Com que sabia que els periodistes que esperaven Magdalena Álvarez venien escaldats de l'estació de Sants i hi podia haver algun xiulet, la compareixença de la ministra, que estava prevista per a passades les cinc, es va endarrerir fins a les sis. Els xiulets hi van ser, però les campanes van sonar amb molt més soroll i alegria. De fet, abans a les estacions ja hi havia campanes que anunciaven l'arribada dels trens.
«Bien está lo que bien acaba», va afirmar la ministra ahir, 12 de febrer, aniversari d'aquell altre 12 de febrer, el del espíritu del 12, en què Franco després de l'assassinat de Carrero Blanco havia dit que «no hay mal que por bien no venga». Com que no va acceptar preguntes, ens vam quedar sense saber o millor dit sense poder preguntar –que ho contestés seria una altra cosa– si serà en aquest primer viatge quan José Luis Rodríguez Zapatero farà amb el TAV el desplaçament cap a Catalunya que l'altre dia va dir que hi faria «com a simple viatger» perquè no se li pugui dir que és un viatge de contingut electoral. Les paraules d'ahir de la ministra tampoc van ser electoralistes perquè no va demanar pas el vot per a ningú. Simplement va anunciar que el tren arribaria el 20 i que a partir de demà –dia de Sant Valentí, se li va oblidar de dir–, ja es podran comprar els bitllets.
Què havia passat a l'estació de Sants perquè els periodistes, sobretot els gràfics, estiguessin tan enfadats? Que no els havia estat permès fotografiar ni filmar l'arribada de la ministra amb tren. Des que els germans Lumiére, el 28 de desembre del 1895, van presentar L'arribada del tren a Ciotat les entrades de trens a les estacions tenen un poder expressiu que ahir es va escatimar. Després la ministra i el seguici van anar al Palau amb vuit cotxes. La ministra hi va assegurar que el tren és el mitjà de transport més sostenible.
I mentrestant el conseller Joaquim Nadal, que és col·lega de la ministra però que no s'hi entén perquè n'hi ha fet de molt grosses, era a Madrid. Ella a Barcelona i ell a Madrid. Com si en comptes d'un TAV parléssim d'un funicular.
