«Dos dies.» Aquestes dues paraules van ser presents al llarg de tota la manifestació, que va durar més de dues hores, de mil maneres. Van ser corejades, soles o en frases del tipus: «Jordi Hereu, alcalde medieval. Dos dies de descans setmanal.» Van ocupar xapes, un globus gegant de color vermell, mans inflables en forma de dos dits aixecats i pancartes, moltes pancartes. El missatge era simple i clar, i així ho exposaven a la ciutadania. Fins i tot els nens portaven, a un metre d'alçada, cartells en què es llegien preguntes com ara: «Per què els pares dels altres nens tenen dos dies de descans i el meu no?» La manifestació es va fer en un clima festiu, amenitzat per la música d'un parell de cotxes que tant emetien el Resistencia , dels Ska-P, autèntic himne proletari, com el rock dels començaments de Dover. No hi va faltar el suport dels comunistes del PCPC, ni la reivindicació de la readmissió dels treballadors de Seat, ni la presència de representants del centre autogestionat Can Vies, com a recordatori que «a TMB se'l pot guanyar, al jutjat i al carrer», segons una portaveu. I no hi van faltar tampoc els crits als Mossos d'Esquadra en passar pel Departament d'Interior. No en va la convocatòria es feia pels dos dies festius però també «contra la pallissa que els Mossos van clavar al company Teo a la cotxera de la Zona Franca».
Un cop a la plaça de Sant Jaume, Josep Garganté, delegat de CGT a TMB, va llançar tres missatges. A la direcció de TMB: «S'ha acabat el temps dels sindicalistes que no van a treballar i decideixen per nosaltres. Els treballadors decidirem dimarts en assemblea.» A l'alcalde: «Sigui intel·ligent i posi sobre la taula diners per contractar més treballadors, perquè puguem descansar més i es creï més feina.» I al conseller d'Interior: «Es comporta com els grisos per la pallissa dels Mossos a Teo.» Per acabar, un missatge contundent a TMB, a l'Ajuntament i a la Generalitat: «Rumiïn-s'ho, perquè si tornen a obligar els conductors a fer vaga, hi ha molta gent per decidir com i on fer que els serveis mínims no funcionin, i no tindran prou mossos per aturar-nos.»