És evident que el terme Costa Brava –nascut en mig d'una controvèrsia periodística sobre la bellesa de determinats paisatges– ha fet fortuna i sembla que hagi donat nom a aquest fragment de litoral durant tota la vida. Recorda Antoni Martí, el realitzador de Costa Brava, la mirada del viatger, que hi ha almenys tres poblacions que s'adjudiquen el mèrit d'haver estat motiu d'inspiració per a Ferran Agulló en aquest singular bateig: Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Begur.

Antoni Martí i Vídeo Play Serveis fa molts anys que recuperen i recopilen imatges de les comarques gironines, entre les quals no falten bones aportacions dels pioners del cinema amateur, salvades de vegades quan estaven a punt d'anar a les escombraries. D'aquest material i d'una recerca exhaustiva en arxius han nascut films com ara Fràgil: Costa Brava (1995), que en 20 minuts repassava 20 anys en l'evolució d'aquest territori, del 1950 al 1969. «Des del 1995 hem incrementat molt el nostre fons cinematogràfic», explica Martí, que amb tot aquest material audiovisual i la col·laboració del periodista Narcís-Jordi Aragó en els textos –més la música, sempre argumentada, del ja habitual Quim Sota– està enllestint aquest nou documental commemoratiu, que es proposa recollir i mostrar la mirada cinematogràfica d'aquells primers viatgers que va rebre la Costa Brava.

Costa Brava, la mirada del viatger s'estructura en dos blocs: el primer cobreix la primera meitat del segle XX i, durant el període corresponent al cinema mut, utilitza també intertítols per a la narració. A partir de la Guerra Civil, el film es fa sonor, i poc després comença el segon bloc, que s'inicia el 1950 amb el rodatge de la pel·lícula Pandora, en què una exuberant Ava Gardner va descobrir al públic internacional les altres belleses naturals de la zona.

Martí vol sensibilitzar les administracions i sobretot els municipis costaners perquè s'afegeixin a aquesta commemoració, i complementin les projeccions del documental amb exposicions fotogràfiques o cicles de conferències.