Fa cosa d'un mes i mig, tot fent una recerca per internet vaig trobar el següent article a la xarxa: Catalunya i França a la fi del XVII. Les seves aproximacions i desavinences van marcar una fita a l'època moderna, que va ser guardonat el 2005 amb el 2n Premi Periodístic Roger de Llúria del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat amb les Forces Armades. El treball premiat és un «copiat i enganxat» literal de la meva tesi. Només cal agafar frases a l'atzar del text premiat i fer una recerca a Google per caure de nou a la tesi penjada a internet.

Sóc professor de la UAB i el 2003 vaig defensar la tesi doctoral, que es va editar a internet dins el programa de Tesis Doctorals en Xarxa, una edició amb ISBN i registre. La meva tesi portava el títol França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700) i es pot trobar en aquest lloc. Quan un penja la informació a internet sap que corre el risc de ser copiat. Aquest pensament desapareix quan se sap que el material registrat a internet és com un llibre i, per tant, també té els seus drets. A més, aquesta tesi va ser editada en paper a l'editorial Afers. El cas, però, és greu ja que es tracta d'un premi que va rebre 500 euros.

Vaig contactar amb la Generalitat i la Universitat per esgrimir la meva queixa. Després de setmanes d'espera i sense haver obtingut resposta ni disculpa pública per part de la Generalitat, he decidit fer-ho públic, sobretot per intentar obrir debat sobre la propietat intel·lectual a internet i les recerques dels investigadors, que, amb poc suport, després també hem d'anar tapant forats com aquest. No es tracta només de «castigar» els qui plagien, sinó d'intervenir d'una vegada per totes en la qüestió i protegir la recerca del país i tot allò que pengem a internet. Les universitats mig obliguen a penjar tesis, la societat empeny a obrir-ho tot a la xarxa, i jo hi estic d'acord. A condició, és clar, de gaudir d'una protecció amb cara i ulls. La web de tesis en xarxa és un model, però, dissortadament, no hi ha hagut una actuació exemplar per part de l'editora (UAB) en aquest cas, i posaria en dubte la «protecció» de les investigacions.

També, la Generalitat hauria de filar més prim quan atorga premis; és sorprenent que es faci amb tribunals tan amplis on queda trepitjada la feina dels qui durant anys s'escarrassen a desenvolupar la cultura i la ciència del país, i més quan la comprovació, per la reiteració del plagiador, és tan senzilla.