L'edifici situat al número 8 del carrer Arc de Sant Ramon del Call, ara amb entrada per la plaça de Manuel Ribé, acull aquesta setmana amb motiu de l'obertura del nou equipament un bon nombre d'activitats per a tots els públics, per donar a conèixer la influència que durant l'època medieval va tenir la comunitat jueva a la ciutat de Barcelona i per mostrar tot allò que ens ha deixat la seva cultura. Per exemple, en el terreny de la gastronomia: a través d'un tast de plats de la tradició sefardita que es farà aquesta tarda al centre. O en la tradició oral, a través dels contes infantils i de les cançons populars de les noces jueves.

Aquests dies també s'han organitzat conferències i passejades guiades pel call barceloní, en una ruta de la qual es va estrenar la senyalització l'estiu passat.

MANTENIR LA INÈRCIA
Després de la primera setmana d'activitat intensa per presentar el nou centre, la intenció del Museu d'Història és mantenir la inèrcia. Per al mes de març, per exemple, s'han programat les anomenades Matinals del call , uns itineraris amb col·loqui per aprofundir en el coneixement dels jueus barcelonins de l'edat mitjana. D'altra banda, i a més llarg termini, el Museu d'Història té la intenció d'organitzar un casal infantil d'estiu obert als infants de tot el districte i basat en la interculturalitat actual de la població d'aquest territori i en la riquesa patrimonial. El Museu d'Història acostuma a oferir activitats per als casals d'estiu que es fan amb infants a la ciutat, però aquest serà el primer cop que n'organitza directament.

UN BOCÍ D'HISTÒRIA
El nou centre d'interpretació del call és en si mateix un bocí d'història. L'edifici és una casa situada al cor mateix del barri jueu que va pertànyer a Jucef Bonhiac, que era teixidor, segons consta en un document del segle XIV. La reconversió de l'edifici en el nou equipament ha permès conservar-ne i restaurar-ne els murs originals, tot i que l'entrada principal, abans situada al carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call, ha estat traslladada a la plaça de Manuel Ribé per fer-la més accessible i funcional. A l'interior es conserven trams de murs sota la planta actual, que es poden veure a través d'un terra de vidre.

D'altra banda, a la sala principal del centre s'exhibeixen fragments d'objectes d'ús quotidià dels segles XIII i XIV trobats en excavacions arqueològiques fetes a la zona: fragments de llànties rituals, una escudella de pisa blanca amb una inscripció hebrea, peces de vaixella de taula decorada, i peces de ceràmica que s'utilitzaven a la cuina o al celler.

Algunes d'aquestes peces són procedents de Síria i Egipte, i van arribar a Barcelona arran dels contactes comercials amb l'exterior que mantenien els membres de la comunitat jueva. La rehabilitació d'aquest edifici i la conversió en equipament –fa més de 169 m²–, ha suposat una inversió de 650.000 euros.

L'estiu passat l'Ajuntament de Barcelona, a través de la Comissió Interdepartamental del Call i el Museu d'Història de Barcelona, ja van presentar la senyalització i els itineraris per descobrir el call major i el call menor de Barcelona, situats entre els carrers Sant Honorat, Baixada de Santa Eulàlia, Sant Sever i Banys Nous, en un cas, i Boqueria, Rauric, Alsina, Lleona i Avinyó, en l'altre.