La regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, ha assegurat que fins ara no han rebut cap petició de requalificació dels terrenys de Mercedes-Benz. Sigui com sigui, amb aquest document de «criteris de planejament per a la transformació urbanística» de la zona volen «garantir un ús social» d'aquests terrenys. D'aquí que dels 1.514 pisos que permetran fer-hi, un miler s'hagin de destinar a habitatge protegit (492 de règim concertat i 492 més de règim general).
Segons Mumbrú, davant els arguments dels treballadors que «deien que els feien fora d'aquí per fer pisos», el districte ha volgut «rebaixar les expectatives sobre aquests terrenys». Mumbrú també es va reunir amb l'empresa, que li va defensar el trasllat de la producció per motius de «rendibilitat econòmica». A l'espera que Mercedes-Benz mogui peça després del tancament definitiu, que es produirà al mes de juliol, «si algú demana la requalificació com a sòl urbanitzable ja sap que hi ha aquests criteris», afegeix. Alhora, la regidora veu com a «bones» les dues opcions possibles, que es relloguin les naus i continuï l'activitat industrial o que optin per l'operació urbanística.
El comitè d'empresa de Mercedes-Benz aplaudeix la decisió del districte d'establir aquestes limitacions urbanístiques, ja que creuen que frena una possible operació d'especulació desorbitada, que era el que temien. Segons càlculs dels sindicats, en cas de posar-se a la venda, aquests terrenys podien tenir abans un preu al voltant dels 400 milions d'euros; i ara, amb la destinació del 65% de l'edificació a habitatge protegit, el preu de venda hauria baixat al voltant dels 150 milions d'euros.
L'associació de veïns de Bon Pastor, el barri a tocar de Mercedes-Benz, es mostra partidària de «mantenir el màxim de teixit industrial» a la zona. D'una banda, perquè «dóna feina a tots els barris del voltant» i, de l'altra, perquè està lligat a la identitat d'aquests barris, segons Paquita Delgado, presidenta de l'associació de veïns. «Ens fa por que tot s'acabi convertint en una Barcelona botiga», precisa. També subratlla que la identitat del barri es mantindrà si es reserva prou espai per a equipaments, on els futurs nous veïns puguin trobar-se. Tot i això, l'associació de veïns va rebre del districte el document d'usos urbanístics un cop ja estava tancat.
El conflicte laboral va començar l'octubre, quan el grup automobilístic va decidir que abandonava la planta de Barcelona i traslladava la producció a Esparreguera. Des d'un primer moment, el comitè d'empresa va denunciar que es tractava d'una operació encoberta d'especulació urbanística. Tres setmanes després, la direcció de Mercedes va presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que afectava els 424 treballadors per aturar les vagues convocades pel comitè. Al desembre, la direcció de la companyia Mercedes-Benz i el comitè d'empresa van arribar a un acord per tancar la planta que l'empresa té al barri de Bon Pastor, a Barcelona, que preveia 110 prejubilacions i la recol·locació de 270 persones a Construccions Metàl·liques (nova filial de Mercedes i Estampacions Sabadell), que tindrà la seu a Esparreguera. Així mateix, l'acord oferia la possibilitat de fer quinze recol·locacions a la planta que la companyia Schlenker té a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) mantenint els treballadors com a plantilla de Mercedes i un programa de baixes incentivades. El programa de baixes preveu unes condicions de 52 dies per any treballat amb un límit de 42 mensualitats i més de 1.000 euros per any treballat, als quals s'ha d'afegir una quantitat fixa per persona d'uns 6.000 euros. Està previst que la producció a la planta cessi al juliol i l'empresa es tanqui al setembre. La direcció ha xifrat la pèrdua de producció provocada per les vagues dels treballadors de Bon Pastor en més de 5.600 vehicles, i avisa que ha afectat la factoria que el grup té a Vitòria.
)
)
