La gran quantitat de senglars que campen pels nostres boscos faria feliços l'Astèrix i l'Obèlix, aficionats com eren a empaitar-los, i a cuinar-los! A qui sens dubte fa feliços és als caçadors, que en maten com mai, si bé això no és suficient per tenir-los controlats (vull dir els senglars) i evitar destrosses, com que llaurin camps i gespes, xafin sembrats i, el més preocupant, provoquin accidents de trànsit. Sobre això últim, vist el perill que els porcs representen i sabent que no aniran de baixa per més batudes extraordinàries que s'autoritzin, és evident que l'única solució és dotar les carreteres de tants passos de fauna com sigui possible. Però, incomprensiblement, això no es fa, ni en les carreteres noves. I no s'entén, perquè el perill és real i moltes vegades amb un tub col·locat transversalment sota l'asfalt seria suficient. Amb passos d'animals en nombre suficient ens estalviaríem molts ensurts i contenciosos pels temes de responsabilitat civil. De passada, senglars, guilles, toixons, eriçons, esquirols i altres criatures salvarien la pell.

Es calcula que deu milions de vertebrats moren cada any a les carreteres de tot l'Estat, una animalada, i mai tan ben dit. Als conductors el senyal triangular del cérvol que salta ens informa del perill. Per als animals no hi ha senyal que valgui. L'única solució és fer-los passar pel tub i que cadascú, ells i nosaltres, pugui seguir tranquil·lament el seu camí.