«Escriure m'ha permès que tots els fragments que integren els diferents mons que sempre m'han acompanyat s'uneixin, la literatura permet aquesta reconciliació de parts que poden semblar irreconciliables». El-Hachmi va insistir molt ahir, en parlar de la seva novel·la, que no ha volgut tractar del tema de la immigració o de la integració, tot i que admet que la seva obra pot servir per entendre aquesta situació que ella ha viscut en la seva pròpia pell. Als 8 anys va arribar a Vic des del Marroc gràcies al reagrupament familiar i des de llavors ha fet la seva vida a Catalunya. Insisteix que és una novel·la que portava a l'estómac i que va «sorgir» quan maldava per acabar-ne una altra. «És evident que és autobiogràfica, però fins a un cert punt, conjuga coses que han passat amb altres que no, de fet, hi ha fragments que no sé si són ficció o no». Dividida en dues parts, la primera està protagonitzada per aquest «patriarca», un pare dèspota i omnipresent que la protagonista de la segona part, la filla, intenta comprendre sense condemnar. «És un personatge que va i ve, s'enfronta a un altre de molt específic, el pare, i fa el que pot per trobar el seu lloc en el món, cerca la seva llibertat personal».

La violència domèstica impregna el llibre: «N'hi ha de tot tipus i marca els personatges i fa que sigui com són». Adverteix, però, que de patriarques dèspotes se'n poden trobar a tot arreu. De fet, El-Hachmi és molt crítica no només amb la societat d'origen, sinó també amb la que envolta els protagonistes: «Existeixen molts prejudicis respecte a la immigració i sobretot molta ignorància, que porta a atribuir conductes que són d'un individu concret una lectura cultural». Ara bé, està convençuda que s'està produint un procés en la societat i que les mentalitats d'una generació a una altra van evolucionant: «Els fills que creixen aquí i s'eduquen en uns altres valors fan que les coses canviïn, i també les dones estan canviant, aquí i al Marroc». En definitiva, però, la guanyadora creu que és un tema «complex» perquè fa referència a realitats diferents que canvien. Respecte si el seu pare ha llegit la novel·la, l'autora fa que no amb el cap...

AUTORA REVELACIÓ
«És una obra que ha interessat moltíssim el jurat i era clarament superior a la resta d'originals presentats». Carles Pujol, secretari i membre amb vot del jurat, va subratllar ahir que s'havien decidit per L'últim patriarca per unanimitat. «Ofereix un aspecte testimonial d'un fet freqüent a la nostra societat, el pas d'unes persones que vénen d'una societat arcaica i patriarcal, rígida, a una d'oberta i europea que obliga o bé a l'assimilació, o bé a una ruptura amb les tradicions». El context de llibertat, segons Pujol, ve de la mà de la condició femenina i la sexualitat. No s'està d'advertir, però, que el final d'aquesta història, en què la filla s'acaba integrant, és «molt dramàtic i intens». Un altre dels valors de L'últim patriarca, segons el jurat, és la «força» del relat: «La relació pare-filla mai és rígida ni unilateral i està explicada amb molta intuïció dramàtica». L'obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2008 apareixerà publicada a principis de març a través de l'editorial Planeta. També es traduirà al castellà i al francès per mitjà de l'editorial francesa Actes Sud.