«La meva casa és legal», diu un veí que viu al carrer Madame Butterfly, que està situat al vessant barceloní del turó del Penitent, molt a tocar del límit amb el municipi de Sant Cugat del Vallès. L'home espera el minibús del barri amb el carret d'anar a comprar i un diari gratuït a les mans. Precisament està llegint la notícia sobre els enderrocs que l'Ajuntament va anunciar a la serra de Collserola, i mostra el seu escepticisme: «No crec que s'atreveixin a enderrocar cases consolidades». Per damunt de casa seva, al carrer de Júpiter, encara més a la vora del límit amb Sant Cugat, hi ha un bon grapat d'edificis que «tothom sap que han d'anar a terra», manifesta, «però des de fa trenta anys», afegeix.

Al capdamunt de Collserola els vessants són plens de cases envoltades de petits horts. Sembla una terra de ningú: n'hi ha de tota mena. Obres acabades i edificis a mig fer i amb aspecte d'abandonament. Boniques construccions de disseny modern i actual al costat d'autèntiques barraques fetes amb quatre fustes. Diuen els veïns que algunes d'aquestes cases les van anar construint de mica en mica els diumengers que pujaven a la serra. Altres, en canvi, són l'antiga casa d'estiueig d'alguna família rica de Barcelona. També n'hi ha que són construccions dels immigrants que van arribar a Catalunya als anys seixanta, les anomenades «autoconstruccions», que van proliferar per tota l'àrea metropolitana i algunes de les quals han esdevingut barris consolidats dins de les ciutats. Tot aquest poti-poti al cor mateix de la serra de Collserola revela un desordre i un descontrol urbanístic descomunal i molt dilatat en el temps. Un desordre que les entitats ecologistes dubten molt que sigui de fàcil solució. «La lentitud de l'administració davant de les construccions il·legals es torna una legalització de facto», expliquen alguns ecologistes escèptics.

La notícia va arribar ahir a alguns veïns de la zona de les Planes a través de la premsa. Si bé el regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, va comentar durant la roda de premsa de dimecres que els afectats saben perfectament que ho són perquè fa anys que l'Ajuntament parla amb ells, el fet que sortís ahir als diaris va sobtar a tothom. I va ser motiu de conversa entre els veïns, sobretot per la falta de detall en les informacions facilitades pel consistori i reproduïdes amb la mateixa imprecisió pels mitjans de comunicació. A més a més, si algun veí té la idea de dirigir-se al centre d'informació del Parc de Collserola, situat molt a prop d'una de les àrees que podrien ser afectades pels enderrocs anunciats, per demanar aclariments sobre la seva situació, molt probablement allà no el podran ajudar. Almenys així ho van fer saber ahir a aquest diari.

ENTITATS INDIGNADES
Les associacions de veïns del sector de Collserola ahir treien fum pels queixals, quan es van assabentar d'una notícia com aquesta per la premsa. El president de Vallvidrera-Mont d'Orsà, Francesc Cumulada, se'n feia creus: «N'estem farts», va assegurar indignat. «N'estem fins als nassos d'aquesta prepotència de l'Ajuntament de Barcelona; mai no ens tenen en compte.» Cumulada va explicar que ahir mateix va demanar una trobada urgent amb els responsables municipals del Parc de Collserola per demanar tota mena d'explicacions sobre les intencions de l'Ajuntament. Després, la junta de l'entitat es reunirà per analitzar la situació i, si cal, tornar a demanar explicacions, en aquest cas a la regidora, en la pròxima sessió del ple del consell del districte de Sarrià-Sant Gervasi, que es farà la setmana que ve.