Diuen que el pitjor que et pot passar és ser ignorat. Que és necessari que parlin de tu, sigui bé o malament. I el republicà Joan Puig, ara ja exregidor de Blanes, té la lliçó ben apresa. No deixa indiferent a ningú. O rep elogis o és durament criticat. I dilluns passat, en el ple en què va renunciar al càrrec de regidor, va ser lloat i criticat. Però també ignorat.

En la seva intervenció, Puig va repassar els seus inicis en la política, «que van ser en aquest mateix local on ens trobem ara, la Casa del Poble». Va destacar que en aquests dotze anys ERC ha tingut «plantejaments avançats» i va posar com a exemples les polèmiques del delta del Tordera i de l'espai natural de Pinya de Rosa. «I marxo amb recança, sense saber encara com acabarà el recurs presentat contra el projecte de desdoblament de l'N-II», va dir. Va demanar disculpes pels errors que podia haver comès i va voler deixar clar que «una cosa són les qüestions polítiques i una altra les personals», i que «cal saber separar una cosa de l'altra». Es va emocionar. I a «l'huracà Puig» li va tremolar la veu. En acabar, va rebre un fort aplaudiment de tota la sala. Els regidors es van aixecar i van aplaudir-lo. Però no tots. Els socialistes s'estaven a les cadires amb els braços plegats i un posat indiferent.

L'alcalde, Joan Trias (CiU), li va demanar que continués defensant Blanes «des d'aquí o des de Madrid» i li va entregar la distinció més preuada de la vila: una reproducció de la font gòtica. Anselm Ramos (PDB), que representa un partit situat a l'altre extrem de l'espectre polític, va dir de Puig que era un «animal polític» i una de les dues persones de més rellevància de la política local, juntament amb M. Dolors Oms. Celestino Lillo (PP) va tenir el detall d'agrair-li la seva tasca amb un discurs en català –quan ell sempre intervé en el ple en castellà–. I Joan Salmerón (EUiA) va ser sincer: «Hem discrepat. No sempre hem compartit idees. I alguna vegada m'he sentit enganyat. Però et desitjo sort en la teva nova etapa».

Del PSC ningú va obrir la boca. El seu portaveu, Josep Marigó, va deixar en evidència que les diferències amb Puig són irreconciliables. Ni tan sols les va deixar de banda el dia que el seu principal rival polític abandonava la política municipal. El va ignorar. Quan Puig va marxar de la sala tothom es va aixecar i va tornar a oferir-li una forta ovació. Els regidors socialistes mantenien la seva actitud d'indiferència i de braços plegats. I els d'EUiA no sabien exactament com havien d'actuar. Puig va sortir eufòric i amb actitud valenta. També va ignorar les mostres de desafecte i va anar a celebrar el seu comiat amb cava i amb els amics i companys.