El dia 11 de febrer de 1474 el poeta i prevere de la catedral de València Bernat Fenollar va convocar, en nom del virrei Lluís Despuig, un certamen poètic en lloança de la verge Maria. El premi del concurs era «un tros de drap de vellut negre apte o bastant per a un gipó», i no cal dir que hi van intervenir la flor i la nata de la societat valenciana. Encara que no era el primer certamen d'aquesta mena que s'hi celebrava, el de 1474 ha passat a la història sobretot perquè va donar lloc al primer incunable imprès en llengua catalana, si més no que se n'hagi conservat algun exemplar –de fet, només un.

Entre la quarantena d'autors, hi ha uns quants noms il·lustres de la literatura del segle XV, per bé que en aquest cas les seves aportacions no passen de ser discretes. A més de Fenollar, que hi contribuí sense aspirar al premi, hi trobem Joan Roís de Corella, Joan Moreno, Jaume Gassull, el traductor Bernardí Vallmanya i Jaume Roig, l'autor de l'àcid Espill o llibre de les dones. També era metge, com Roig, un altre dels participants al certamen, el mestre Lluís Alcanyís, que tan mala fi faria uns anys després a mans de la Inquisició.

Un mes i mig més tard, el 25 de març, el jurat va emetre sentència en presència de la majoria de participants. Cap d'ells, tot i que havien seguit escrupolosament les regles del concurs, no va emportar-se l'avellutada recompensa. Ben altrament, els jutges van considerar que la qualitat de les lloances feia necessària la inspiració de la mateixa Verge. Així, doncs, era a ella a qui corresponia el premi. I els poetes es van haver de conformar amb el fet de veure les seves composicions estampades en un volum que els segles i una mica d'atzar farien cèlebre.

JOAN SANTANACH és professor de literatura catalana medieval de la UB