El pla d'ascensors de Baró de Viver, que està força més avançat que el del Congrés-Indians, inclou dues illes de pisos, i això es tradueix en la instal·lació de 22 ascensors. Aquesta obra afectarà uns 200 habitatges que estan situats al voltant de la plaça de les Fonts: concretament, als carrers Clariana, Ciutat d'Asunción, Clarà i Quito. La majoria són edificis de quatre plantes, construïts als anys vuitanta, que amb la nova normativa sobre ascensors ara en necessiten.
El Patronat Municipal de l'Habitatge ja negocia amb els veïns la fórmula per pagar les obres. El gerent del Patronat, Jaume Fort, confia que durant el primer trimestre d'aquest any puguin signar un conveni d'acord sobre aquesta qüestió.
Ara hi ha sobre la taula alguns aspectes espinosos per resoldre: de les 22 escales on s'ha d'instal·lar un ascensor, en vuit l'obra cap dins el mateix edifici, mentre que a la resta s'ha de fer a l'exterior. Això fa que el cost final sigui diferent, segons els casos. I aquest és el quid de la qüestió. Per posar-hi remei, el president de l'associació de veïns de Baró de Viver, Josep Oliver, defensava la possibilitat de fer un fons comú de diners, escala per escala, que permetés que tothom pagués la mateixa quantitat. Pel que fa a aquesta proposta, hi va haver veïns que van reaccionar-hi a favor i altres en contra. I és que el pla d'ascensors té defensors i detractors al barri, i, a parer d'Oliver, «la negociació encara és una mica verda».
Una altra de les demandes és que es prevegi un pagament a llarg termini, per als deu anys vinents, que doni opcions a les persones que tenen un sou o una pensió més baixos. També volen que el pagament es faci a través d'una aportació mensual, que estigui inclosa en el rebut del lloguer.
Al barri del Congrés-Indians, el pla d'ascensors projectat, també inclòs en el pla d'actuació del districte és més a les beceroles. Segons la regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, afectarà «força illes» i faran «un estudi escala per escala» per recollir el perfil que tenen els veïns. «Hi ha moltes persones grans i som conscients que els és un esforç instal·lar un ascensor, encara que tinguin la possibilitat de rebre ajudes», va admetre Mumbrú. En el cas d'aquest barri, els edificis afectats pel pla d'ascensors són dels anys cinquanta i seixanta.