Els pescadors de Palamós han iniciat un pla de xoc per deixar de pescar gambes de mides petites, d'uns dos anys de vida. Durant tres setmanes i mentre no els subministren xarxes d'una malla més ampla que les que utilitzaven fins ara perquè «la gamba més petita pugui marxar», han decidit fer una veda voluntària al principal calador de la zona. La mesura, segons informava ahir la Cadena SER, «s'ha pres després de conèixer l'estudi que ha elaborat el Consell Superior d'Investigacions Científiques i que dóna a conèixer als pescadors els costums d'aquest crustaci, a més de revelar que la presència intermitent de la gamba a la zona és degut a les corrents submarines».

Segons va explicar ahir el confrare major de la confraria de pescadors de Palamós, Francesc Benages, des de fa uns anys, «i cada vegada més», a principi de temporada es pesca molta gamba petita «que ens pensàvem que era gamba de l'any però segons l'estudi aquesta gamba ja té dos anys de vida». No és fins a la primavera que no surt la gamba més gran. «Això vol dir que si nosaltres matem la gamba petita ara ens en quedarem sense amb molt pocs anys», va dir Benages.

L'estudi ha donat a conèixer també perquè uns anys es poden pescar grans quantitats de gamba i altres no. El treball diu que aquest fenomen està relacionat amb les corrents submarines que desplacen aquest crustaci a aigües més profundes. Amb el resultat de l'estudi els pescadors tenen previst trobar-se amb els representants del Departament de Pesca de la Generalitat per «demanar que modernitzin els sensors submarins que hi ha al golf de Lleó i tenir informació de primera mà de quan comencen les corrents». Segons Benages, les cascades marines que hi ha a la zona comencen al golf de Lleó «i conèixer quan apareixen les corrents seria de gran ajut».

La mesura afecta una vintena d'embarcacions de Palamós i un centenar de pescadors. La Confraria de Pescadors de Palamós va registrar l'any 2002 unes captures de 177 tones de gamba i el 2007, unes 145. Van ser segons el president de la confraria de Palamós, unes de les millors temporades que hi ha hagut a la zona després d'haver passat uns anys molt dolents.