Em costa aprendre'm els preus de les coses. Potser per això alguna vegada m'hi fixo i comparo. Fa uns mesos vaig constatar que les peixateres de la plaça venien, totes, la cua de rap a 18 euros el quilo. Uns dies després hi tornava a passar i el preu era el mateix a tot arreu, llevat d'una parada que el tenia a 19, però eren unes cues més grosses. I encara, vaig ser a Arbúcies i vaig poder comprovar que les mateixes cues de rap valien 17 euros. Ho vaig trobar sorprenent. No em consta que el rap sigui peix de piscifactoria.

Fa un parell de setmanes tenia l'oportunitat de tornar a passejar per la plaça i aturar-me a les parades de peix. M'entretenia amb les orades posades en fila, totes iguals, els calamars de mides diverses, alguna tonyina fresca amb el tall polit arran de gel. Hi havia cues de rap, però les primeres que vaig trobar no tenien el preu visible. Les que sí que l'hi tenien l'oferien a 25 euros el quilo. Sorprès, vaig visitar altres parades. Totes marcaven el mateix preu. Un salt de 18 a 25 em va semblar important. Potser hi havia hagut mala mar a totes les mars on es pesca el rap que ens arriba. Potser...

El mateix dia vaig visitar un supermercat d'aquests tan grossos, d'una cadena de distribució important. Tafanejava d'una banda a l'altra quan vaig veure que tenien peix, una bona parada de peix. Vaig sentir curiositat per saber el preu del rap. Ja em deveu entendre. N'hi havia? Sí, i força. Rap del gros, unes cues esplèndides, potser d'un parell de quilos cada una. El preu? Clar i a la vista: 19 euros el quilo.

Aquests són els fets. (Deixem de banda que vaig sortir de l'establiment amb una cua de rap fresca i saborosa amb la qual no comptava). Com que una flor no fa estiu, no generalitzaré ni diré noms.

I encara més. Quan passava per davant d'una peixateria establerta en un carrer cèntric de la ciutat, no em vaig saber estar d'entrar-hi i mirar el preu del rap. Era allà, amb el cartell: a 28 euros el quilo. He de creure que el mateix rap es podia comprar a Girona a 19, a 25 i a 28 euros. Deixem-ho aquí de moment.

Ara bé, llegeixo que Girona resulta ser la ciutat espanyola que té una inflació més alta. Un 4'8 per cent aquest any. Ho trobeu estrany? Us escandalitzeu? Esteu indignats? Perdoneu: és culpa nostra. Els preus els determina el comprador. Si fóssim capaços de vigilar les pujades i les baixades dels preus de les coses que comprem, també haurien de vigilar els venedors. Ens sentim més rics si omplim el cistell sense preguntar preus. I ens la claven.

Com que el cafeter ha d'anar a plaça cada dia, ha de trobar al meu cafè amb llet un xic de finançament. Tot plegat, és un peix que es mossega la cua. Potser la cua d'un rap.