Sota el títol Solidaritat Obrera, 100 anys de premsa anarcosindicalista (1907-2007), dijous es va inaugurar la mostra que repassa la història de la revista Solidaridad Obrera, també coneguda com la Soli. En l'exposició, per a la qual se n'ha editat un número especial, es fa un recorregut per la història d'una publicació que va continuar apareixent fins i tot durant el franquisme, en la clandestinitat, és clar. Així es poden veure els diferents dissenys que han aparegut en la capçalera de la publicació, començant amb un estil totalment modernista, fins a arribar a la sobrietat actual.
El primer número que va aparèixer el 19 d'octubre de l'any 1907 la portada va obrir amb una crida ben explícita «¡¡Proletario, despierta!!». Poc temps després, el 4 de novembre de 1910, la Soli es feia ressò de la creació de la CNT, organisme a qui després faria de portaveu, ja que fins aleshores a la portada hi sortia amb un generalista «Órgano de las sociedades obreras». La repressió contra els obrers i els avenços en les lluites sindicals i proletàries han estat sempre els eixos de la línia editorial de la publicació.
VERSOS PER A UNA CAUSA
Amb motiu del centenari de la revista, també s'han editat un total de dotze poemes, a càrrec de dotze autors, que tracten i reflexionen sobre la publicació, del que significa i del que ha significat al llarg del temps. Hi trobem els versos de Gerard Horta, Jesús Lizano, Mateo Rello, Adolfo Castaños, Gerard Jacas, Enric Casasses, Antonio Orihuela, Ferran Aisa, Jaume Sisa, David Castillo, Joan Vinuesa i Pedro Cano, i dos poemes visuals d'Eduardo Barbero. La majoria de versos són inèdits, excepte els de Lizano, Castillo, Orihuela i Sisa. Aquests dos últims, però, han estat escollits expressament per l'autor.
)
)
