Iniciativa per Catalunya ha fet pública la seva proposta d'estructures i serveis ferroviaris per a les Terres de l'Ebre. Es nota que estem davant d'eleccions i cal escalfar l'ambient amb cartes als Reis Màgics, malgrat que es tracti de partits republicans, o tal vegada ja no ho són? Fa un parell d'anys, abans de les eleccions municipals, ja es va proposar una línia de ferrocarril entre Tortosa, Flix i Lleida seguint la traça de la carretera C-12. Fou la resposta ebrenca al projecte de ferrocarril transversal entre Girona i Lleida per Vic, Manresa i Igualada. Els papers són molt soferts i ho aguanten tot; ratlles i més ratlles, ja siguin en blanc i negre o en color. Era una proposta inviable, tal com la del tramvia que demanen ara entre Roquetes, Tortosa, l'Aldea, Amposta i Sant Carles de la Ràpita, que per cert també s'incloïa al pla territorial de les Terres de l'Ebre de fa deu anys i que no fou més que un rampell de l'aleshores director d'Urbanisme, tal com ha demostrat la realitat. Com es pot parlar d'una infraestructura d'aquesta envergadura per a una col·lectivitat humana que no arriba als cent mil habitants? Per fer propostes així cal tenir en compte un principi elemental que sovint obliden els polítics, la relació cost-rendibilitat, i no solament rendibilitat econòmica, sinó també social i política; i en política el que compta és la quantitat d'electors.

Mentrestant, els trens regionals entre Tortosa i Barcelona, que són els que utilitzen el 95 per cent dels ciutadans, continuen tardant dues hores i quart –tanmateix, com fa vint anys–, i els que vulguin anar amb trens de luxe, que s'ho treguin del cap: l'Euromed, substitució rebaixada del TAV pel corredor del Mediterrani, continua sense aturar-se a l'Aldea tot i els mítings i compromisos de cada campanya electoral. La que fou senadora per ERC Marta Cid explica que, quan es va interessar perquè l'Euromed parés a l'Aldea, li van respondre que era el mateix que demanar que el pont aeri fes escala a Saragossa. A mi, que aquells anys feia de polític, em van dir que si Tortosa fóra capital de província sens dubte s'hi aturaria per raons òbvies. Deu ser així, perquè actualment es construeix un ramal exclusivament per fer arribar l'alta velocitat a Terol, ciutat més petita que Tortosa però capital de província al cap i a la fi.

Fer volar coloms no és bo. Les Terres de l'Ebre són el que són, i per tant és inútil parlar de fantasies. En lloc de tants de projectes enlluernadors, n'hi hauria prou d'aconseguir qüestions més elementals. Com per exemple que els trens regionals actuals milloressin el servei, especialment pel que fa a durada; que tots els trens de llarg recorregut s'aturin a l'estació central de l'Aldea, com fa vint anys ja feien a la de Tortosa; que es construís una nova estació a Tortosa més decent que la d'ara; que es construís la Y de sortida del ramal de Tortosa a la línia de la costa per evitar que els trens regionals procedents de València hagin de passar dues vegades per l'estació de l'Aldea; per cert, que aquesta obra la van assegurar els del PP quan manaven, amb plànols inclosos, com també l'estació de mercaderies; tot va acabar sent foc d'encenalls. Jo els animo que ara ho tornin a prometre, que ja s'ha obert la fireta.

Un dia explicaré com fa deu anys a l'arquitecte Josep Maria Simó i a mi se'ns va ocórrer, dins del pla estratègic del PSC, proposar la construcció d'un aeròdrom a les Terres de l'Ebre –«per demanar que no quedi»–. La idea va passar als papers; en les següents eleccions, CiU va elevar l'aeròdrom a la categoria d'aeroport i, ara, el tripartit l'ha inclòs en el Pla Aeroportuari de Catalunya. Sort que la gent de la meva generació ja estem retirats, perquè si no potser proposaríem que la pista de l'aeroport ebrenc tingués la longitud adequada per rebre l'Airbus transoceànic.