Un conseller de districte cobra -en espera dels increments de l'IPC corresponents a aquest any– prop de 550 euros nets trimestrals, i si acumula la funció de portaveu de grup municipal, les dietes que li pertoquen se situen entre els 1.000 i els 1.200 euros nets cada tres mesos, segons diversos consellers consultats. Aquesta és la remuneració que dedica l'Ajuntament a una figura que, malgrat que és proposada pels partits i nomenada per l'alcalde, té un gran component altruista i està dissenyada com a pont de diàleg i de participació entre els governs dels barris i els veïns. És a dir, els consellers i les conselleres de districte no tenen ni tan sols una dedicació parcial establerta, i el seu càrrec, més enllà de la normativa local, tampoc no disposa d'una clara regulació legislativa.

Les intencions del bipartit que presideix Jordi Hereu, però, són aplicar una descentralització profunda de la gestió a favor dels districtes i per convertir els consellers en una mena de regidors de proximitat. A més, s'espera que amb la futura llei electoral de Catalunya tant el regidor titular del districte com els 15 consellers que integren el ple –repartits ara segons la representativitat obtinguda per cada formació– siguin elegits de manera directa pels ciutadans en els comicis municipals. Tot plegat ha portat Hereu a encarregar al seu primer tinent d'alcalde, Carles Martí, que elabori un reglament de l'estatut del conseller, que va aprovar la comissió de govern de l'Ajuntament dimecres passat en qualitat de document de treball.

La proposta que Martí ha fet arribar als grups polítics del consistori incrementa exponencialment les obligacions i els deures d'aquestes persones que tenen veu i vot en el Consell de Districte, però que no disposen de capacitat real per incidir en la gestió municipal, una competència exclusiva del regidor titular. Amb el nou estatut, als consellers se'ls apliquen mecanismes de control propis de càrrecs electes, com és el cas d'un règim d'incompatibilitats i de l'obligació de presentar una declaració d'ingressos i de béns patrimonials que quedarà registrada a la seu de cada districte. «Les declaracions es duran a terme abans de la presa de possessió, amb motiu del cessament i quan canviïn les circumstàncies de fet», recull el document. El mateix text destaca que «els consellers de districte estan subjectes a responsabilitat en termes anàlegs als establerts per als regidors en la legislació vigent».

La dedicació del conseller també perd el component de voluntari i passa a ser una feina subjecta a la discrecionalitat del regidor i del president del districte. Així, l'esborrany d'estatut indica que la dedicació laboral l'establirà «el regidor de districte, a proposta, si escau, dels grups municipals». Pel que fa a les futures tasques dissenyades per als càrrecs, destaca la d'«exercir com a conseller de barri les funcions executives delegades expressament pel regidor del districte». També hauran d'assistir als actes públics que convoqui l'Ajuntament, mantenir-se assabentats dels afers de la seva zona, afavorir el diàleg amb els veïns i «informar els administrats de l'activitat municipal».

Aquest salt qualitatiu, en termes de responsabilitats, però, no està compensat en el document elaborat per Carles Martí de cap manera aparent.

En l'article dedicat als drets dels consellers només s'apunta que percebran «l'assignació econòmica que s'estableixi per al desenvolupament del seu càrrec». Més endavant, en l'epígraf dedicat a les retribucions, es concreta que aquesta assignació serà en forma «de dietes», seguint la mecànica actual.