Disset anys després de l'aprovació de la llei de museus, la Generalitat de Catalunya intenta posar fil a l'agulla amb un nou pla per ordenar el sistema de museus del país amb l'objectiu de corregir els dèficits i aconseguir que «al 2014 Catalunya pugui ser reconeguda internacionalment com a líder en aquesta matèria», segons manifestava ahir el secretari de Cultura, Eduard Voltas.

El nou pla de museus de Catalunya reclama un «salt d'excel·lència» i accentua les prioritats en benefici dels museus locals, amb l'objectiu de corregir el «desequilibri» entre el territori i els museus nacionals, en paraules del director general de Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté. La primera constatació és la xifra de 28 milions d'euros, que s'invertiran entre 2008 i 2010, i que significarà un increment de gairebé el 80% del pressupost per als museus locals. El pla pretén tancar el debat dels museus nacionals amb la creació de dos museus més: el de Societat (que s'anomenarà museu Catalònia) aglutinarà els museus d'Història i d'Arqueologia de Catalunya, a banda de la xarxa de museus d'etnologia; i el de Ciències Naturals, que tindrà com a nucli fonamental els actuals museus de Geologia i Zoologia de Barcelona i l'Institut Botànic de Montjuïc. Aquests dos centres nous s'afegiran als ja existents: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec). El projecte d'aquests dos museus no es preveu que estigui enllestit fins al 2010.

De cadascun d'aquests quatre àmbits «nacionals» penjaran xarxes territorials, en la línia del Mnactec, la més desplegada al territori, amb 25 centres. En el cas del museu de societat, per exemple, en formaran part els museus d'història i monuments locals, els jaciments arqueològics i la xarxa de museus d'etnologia (en què hi haurà els museus d'Esterri d'Àneu, Arbúcies, Montblanc, Palamós, Amposta, Vielha i Barcelona). En el cas del MNAC, s'hi afegiran nous museus secció a banda dels tres existents. Precisament aquests museus secció (Sitges, Vilanova i la Geltrú i Olot) han reclamat en més d'una ocasió que aquest títol tingui una major aplicació pràctica.

Escepticisme i il·lusió renovada són dues sensacions que es barrejaven ahir entre els professionals del sector, que fa anys que donen tombs a la gestió del patrimoni i reclamen concrecions en forma de recursos. En aquest sentit, una de les novetats que aporta el pla de museus és la creació de quatre noves línies de subvencions: per una banda, la d'equipaments i remodelacions, i la de col·laboració entre museus i xarxes de proximitat. De l'altra, l'any 2009 s'hi afegiran ajuts per a documentació dels fons i per a nous museus.

La radiografia del panorama general s'aconseguirà a partir d'un estudi del patrimoni cultural de Catalunya, que es farà al llarg d'aquest any, i que haurà de fixar les prioritats pel que fa a la conservació preventiva i la restauració de béns mobles.

També es crearan museus de referència territorial que haurien de coincidir amb les vegueries, és a dir, que com a mínim n'hi haurà set. Tindran el títol de museus de servei d'atenció museística (SAM) i hauran d'exercir d'aliment per al territori, una mena d'intermediaris entre els museus nacionals i els locals. De moment, tindrà aquest estatus el nou museu de Lleida, que s'afegeix al de Pedret (Girona) i la resta s'aniran definint en funció de les necessitats de cada àrea.

L'engranatge de tot plegat desemboca en la constitució d'una gran xarxa, la Xarxa de Museus Locals de Catalunya, per a la qual serà indispensable la col·laboració dels ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions. La junta de museus, que ja ha aprovat el pla, tindrà per sota un nou departament, que serà la subdirecció de museus.