D'entrada, una advertència: els quatre museus nacionals catalans no seran una realitat total (i, sobretot, tangible) fins a finals de la legislatura vinent. És a dir, fins l'any 2014. Només per planificar els dos nous equipaments que s'han de sumar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC) es necessitaran els tres pròxims anys, fins al 2010. Els dos museus nacionals nous que proposa crear el pla de museus de Catalunya tenen, davant seu, un llarg camí per recórrer. I l'un serà molt més complicat que l'altre.

El museu de societat, que dintre de la conselleria ja anomenen el Museu Catalònia, s'ha concebut amb uns paràmetres revolucionaris. És un model de museu inèdit fins ara al nostre país. L'equipament englobarà des d'una òptica multidisciplinària les ciències socials en la línia dels moderns museus de societat, com ara el del Quebec, Berlín i Lyó. El Museu Catalonia integrarà els actuals museus d'història i d'arqueologia de Catalunya, així com la xarxa de museus d'etnologia.

La seu central se situarà en un edifici de nova construcció, segurament a Barcelona. La conselleria manté converses amb l'Ajuntament per trobar un bon solar. «Tenim tres o quatre possibilitats, però res decidit. No volem que estigui en un lloc aïllat, sinó a prop d'altres equipaments culturals», va assegurar ahir Tresserras. En paraules del conseller, el Museu Catalònia està cridat a ser «el museu de l'era de la globalització». I, amb unes altres paraules de similar accent ambiciós, «el museu pensat per a la pròxima generació». El museu de societat examinarà el passat «amb els ulls del present i amb la mirada posada al futur». Així, no tan sols s'ocuparà de les formes de vida, dels esdeveniments i de l'evolució cultural produïda a Catalunya al llarg del temps, sinó que també abordarà les preocupacions, les necessitats i les problemàtiques del present amb voluntat d'esdevenir una àgora de la contemporaneïtat. Es vol que sigui un centre de reflexió, de recerca i difusió del patrimoni obert a la innovació i a la creació «de referència internacional».

La concreció va per llarg. Primer s'ha de constituir una comissió d'experts liderada per un comissionat, que elaborarà el projecte definitiu. Ara bé, conceptualment el Museu Catalònia ja començarà a donar les primeres passes d'aquí pocs dies, quan la conselleria signi un conveni amb la xarxa de museus d'etnologia de Catalunya (xarxa que agruparà els museus d'Esterri d'Àneu, Amposta, Barcelona, Palamós, Montblanc, Arbúcies i Vielha).

Un camí menys sinuós és el que ha d'emprendre el futur museu de ciències naturals per arribar a bon port. Aquest equipament, que encara no té nom definitiu, abraçarà les ciències de la terra (biologia, geologia, zoologia, botànica i paleontologia) per donar una visió exhaustiva de la biodiversitat passada i present de Catalunya. El nucli bàsic d'aquest museu el formaran els actuals museus de geologia i zoologia de Barcelona i l'Institut Botànic de Montjuïc.

A diferència del museu de societat, no s'haurà de construir cap edifici per encabir el museu de ciències naturals. La conselleria i l'Ajuntament de Barcelona han pactat la cessió de l'edifici Fòrum, «que està pràcticament buit», recorda Tresserras. «Ens cal un estudi per determinar si realment aquest edifici és l'idoni per al museu de ciències naturals», matisa el conseller.

En el cas de les seus centrals dels museus nacionals, Barcelona guanya la partida, ja que n'acull tres de quatre. El mNACTEC és l'únic fora de la ciutat, a Terrassa. Ara bé, ahir els ideòlegs del pla de museus de Catalunya no es van cansar de repetir que la grandesa dels museus nacionals serà el desplegament arreu del país. El que s'ha batejat com els sistemes dels museus nacionals. Aquí rau l'èxit.