Dimarts, tard del vespre, pujo a l'autobús d'en Casas que surt de la ronda Universitat de Barcelona per anar a Mataró, i qui em trobo? Em trobo el tenor Josep Fadó. Acaba d'intervenir a l'òpera Aida que aquests dies es representa al Liceu. S'ha canviat i desmaquillat, ha pujat la Rambla, i cap a casa.

Hi deu haver moltes maneres per mesurar la civilitat. Una deu ser trobar l'alcalde del teu poble comprant fruita a la plaça de Cuba confós amb l'altra gent; una altra, coincidir amb el president del teu país en una fila del cine; i una altra, aquesta, trobar-te una figura de l'òpera a l'autobús un dia que tu plegues tard de la feina i ell ha acabat la seva al Liceu.

L'òpera, Aida, encara no s'ha acabat al Liceu. El que passa és que Josep Fadó només intervé en els dos primers actes i no s'ha esperat fins al final. Hi té un paper segon. Important, de compromís, però segon. «És estrany: a fora, a França, a Àustria o a Itàlia, la pàtria de l'òpera, faig primers papers, i aquí, gairebé mai.» El mes que ve Josep Fadó iniciarà una gira per Itàlia amb la mateixa Aida que a aquesta hora va pel tercer acte al Liceu. Hi farà el paper protagonista. El que passa, li dic, és que aquí anem curts, molt curts, de teatres d'òpera. Quins tenim? El Liceu? La Faràndula de Sabadell? Una mica Girona, una mica Reus i para de comptar. Si aquí hi hagués l'oferta d'escenaris que hi ha a Itàlia, si tinguéssim teatres com aquells als quals tu actuaràs, teatres importants, de nom, però que no arriben a ser com la Scala de Milà, tindries moltes més oportunitats de fer de protagonista. «Potser sí.» De tota manera, al Liceu Fadó és una figura molt considerada. Joan Matabosch, l'exigent director artístic del teatre de la Rambla, el crida sempre que pot i li té moltes deferències. En els assajos de l'Aida d'ara es va posar malalt el tenor protagonista, i per decisió de Matabosch Fadó el va substituir. «M'ha anat molt bé per assajar la gira italiana.»

Els cantants us poseu malalts amb molta freqüència. «Mira avui: vuit cantants de baixa en el cor per culpa de la passa de grip. És clar que, entre vuitanta que són, no es nota.»

El Josep Fadó que em trobo a l'autobús es coneix que és cantant només per la veu que té. Els cantants, homes i dones, tenen una veu especial, una veu molt pulmonar i amb un deix que sembla italià quan parlen. Fadó vesteix una camisa de quadres, una jaqueta, uns pantalons esportius i uns mitjons de ratlles de colors. Ara, a Mataró, baixarà a la parada de la cantonada de la Ronda amb el carrer de Sant Benet i, a peu, pujarà fins a casa seva, sobre el parc Central. M'enumera els avantatges de viure prop del parc Central de Mataró. La tranquil·litat, el relatiu silenci, la bona comunicació. També els inconvenients propis d'una zona que s'està consolidant, com els comerços que avui s'hi obren i l'endemà mateix tanquen. Civilitat vol dir parlar amb el protagonista d'Aida als teatres d'Itàlia del forn de pa del seu barri, a Mataró. Li sona el mòbil. «Caro maestro!» Quan hagi penjat em dirà que és el seu professor de les master class. Passa uns dies a Barcelona i l'ha trucat. «Ciao, maestro.» «És el meu mestre.»

Fadó està content. Avui, entre acte i acte, ha rebut al camerino la visita de Pep Comas, l'exregidor d'ICV de l'Ajuntament de Mataró, que es trobava entre el públic. «L'altre dia també em va venir a saludar l'alcalde, Joan Antoni Baron.» Ara Fadó està preparant a fons el paper protagonista d'Otel·lo, de Verdi. «Jo no sóc apropiat per fer, per exemple, una Traviata. La meva veu és més pesant, menys lleugera.»

Agafa l'autobús d'en Casas sovint. «Només em molesta que Mataró hagi quedat desconnectada de l'aeroport des que va perdre la línia del tren que hi duia directament. De vegades carrego maletes molt pesants i els transbords a l'estació de Sants són molt dificultosos.» Civilitat vol dir parlar de trens amb un tenor. «I jo rai, que sóc jove i puc, però ara compta amb gent com els meus pares.»

Ens redescobrim veïns de feina, La redacció d'El Punt a Barcelona, des d'on escric això, és a cent metres del Teatre del Liceu. De fet, ara mateix, si aixeco els ulls i miro al final del carrer de la Unió, en veig la façana lateral. Encara més a prop, entre el carrer de les Tàpies i el carrer Nou de la Rambla, s'aixeca l'edifici que acollirà el Conservatori del Liceu. Maria Serrat, la gerent, em va convidar a una visita d'obres fa unes setmanes. Maria Serrat també és de Mataró. Em va fer la invitació un dia que la vaig trobar al tren, com alguns dies l'hi trobo.