Com serà el mar Mediterrani en un termini d'entre 50 i 100 anys? Aquesta és una de les principals preguntes que es fan al departament d'Oceanografia del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), i a la qual gràcies a les noves tecnologies ara poden començar a trobar-hi respostes. O, si més no, indicis. Segons explica Antoni Cruzado, científic i director d'Oceanografia del CEAB, les dades dels últims 30-40 anys han permès descobrir que el Mare Nostrum s'està escalfant i salinitzant, prenent com a base no l'aigua del litoral o superficial –molt més propensa a patir les conseqüències dels humans o del clima– sinó l'aigua més fonda, a més de 100 metres, i que és la que forma en gran part la massa del Mediterrani. En 30 anys s'ha escalfat una dècima –al Mediterrani occidental està entre 13 i 13,5 graus segons la fondària–, i també ha augmentat lleugerament la salinitat, que en situacions normals està en 38 grams de sal per litre d'aigua.

Hem de patir? Per Cruzado, no desmesuradament. Si segueix aquesta tendència, creu que el Mediterrani continuarà exactament igual que ara, i que difícilment les espècies que l'habiten no s'hi podran adaptar. Ara bé, si hi ha canvis, són per alguna cosa. Una tesi que ara s'està elaborant apunta com una de les conseqüències la regulació dels cabals dels rius per pantans, rec agrícola i usos industrials, sobretot dels grans rius. La disminució d'aigua dolça que arriba al mar pot ser un dels factors determinants en aquests canvis de comportament, si bé ara la tesi ho ha de demostrar del tot.

I tampoc hem de patir per un desmesurat creixement del nivell del mar: «Hi ha molts forats en el coneixement, però no es pot exagerar.» Creu que el nivell del Mediterrani, si puja, serà uns 60 centímetres de mitjana com a molt. I que no s'ha de ser apocalíptic amb el canvi climàtic: «El mar té un equilibri en què intervenen molts factors, i uns processos molt complexos, i molts dels canvis que es proposen són impossibles.»