Benvolguts amics,

Com bé sabeu el tema de la llicència per la qual se us va autoritzar la construcció de la planta de filetejat al port de Roses encara porta cua.

De resultes del contenciós interposat per l'associació Roses Cara al Mar hi ha hagut un seguit de sentències i recursos pels quals definitivament n'ordenen l'enderroc. Era un final previsible, deuen estar feliços, han humiliat el poble i els seus representants democràtics.

Tot i que des de l'alcaldia només he rebut una trucada per avisar-me que l'endemà sortiria la notícia a la premsa, pel que sé, contra aquesta ordre, encara és possible la petició raonada d'inexecutabilitat de la sentència, una mena d'indult, basant-nos en el fet que avui, amb el pla director del port de Roses aprovat, la llicència per aixecar la planta s'ha tornat a donar per la via ordinària, a diferència de la llicència anul·lada, que es va donar per la via excepcional de l'interès social, l'única possible, quan la confraria va demanar-la, l'any 2000 o 2001.

Confraria i Ajuntament podem dir, amb la cara ben alta, que no es va fer res mal fet. Ens poden retreure la forma, però mai el fons. No va ser cap llicència excepcional per fer un bloc d'apartaments, ni un xalet, ni un restaurant. És una obra de marcat caràcter social en benefici d'un col·lectiu laboral, els pescadors, que tenien, i encara tenen, un futur compromès. Una obra construïda sobre un solar cedit per la Generalitat en règim de concessió i finançada en bona part amb fons procedents d'Europa.

Ara es pot obrir un nou procediment per poder superar les conseqüències de la sentència del Tribunal Superior de Justícia. Aquest nou procediment que he de suposar que iniciarà l'Ajuntament, cal que tingui el suport ferm de la confraria de pescadors de Roses, de Ports i de Pesca de la Generalitat com a parts perjudicades. En aquesta nova fase, els jutges hauran de determinar si és raonable que s'enderroquin unes instal·lacions, amb l'enorme cost econòmic i social que això representa, i que a l'endemà mateix es puguin tornar a aixecar. A partir d'ara la qüestió no és ja si la llicència estava ben o mal donada, que això ja està aclarit. La qüestió és si posem seny en un afer que sembla més un problema de testosterona que res més.

Roses Cara al Mar ha posat un altre contenciós administratiu contra l'aprovació del pla director del port de Roses la intencionalitat del qual no la veig clara, llevat que continuïn amb la fixació de voler evitar que el port de Roses sigui una eina, curosament planificada junt amb la dàrsena esportiva, útil per mantenir i crear llocs de treball, al servei de totes les activitats relacionades amb la mar i compatibles amb un poble turístic. A la web municipal hi ha tot el pla d'embelliment del front de mar, incloent-hi el port pesquer.

En aquests anys hem vist com a l'Ajuntament ens han anat posant totes les dificultats possibles, també judicials, per anar contra les iniciatives dirigides a crear o mantenir llocs de treball estables. Mes de 300 famílies viuen de la pesca i més de 200, des de fa deu anys, han pogut i poden viure de la seva feina a Zodíac. No són temes per jugar, encara que hi ha persones que, per fer la punyeta en política o pel seu interès personal, siguin capaces de tot. Caigui qui caigui.

Entenem que es defensi la qualitat en les obres que es facin al port, però no compartim l'obsessió a impedir fer-hi res, sabent que aquest «no fer res» perjudica globalment tot el poble. Igualment entenem que hi hagi qui cregui que els seus beneficis impliquen tenir mà d'obra barata a qualsevol preu, però també hem de manifestar que no tenen dret a impedir que des de l'Ajuntament es creïn llocs de treball nous o que es mantinguin els tradicionals. Ni Roses, ni cap altra vila, poden viure, només, de la construcció. Cal una oferta laboral diversa i de qualitat, evitant la crida a la quantitat. Calen empresaris i sobren especuladors.

Ara a l'Ajuntament tenen poder i influència els que varen fer campanya contra la planta i els que hi varen donar cobertura i és moment per demostrar si el govern està al servei d'uns pocs privilegiats o del poble en general i del país.

Amb els companys, com a regidors i com a alcalde, hem estat sempre al costat dels pescadors. Vàrem començar per desencallar els permisos perquè Ports de Catalunya pogués construir l'actual llotja del peix, també sense tenir aprovat el pla director del port. Més endavant ens vàrem mullar perquè tinguéssiu la planta en qüestió. Posteriorment com a persona i com a alcalde us he fet costat en les dues ocasions en què us heu plantat per dir prou a les puges del peu petroli. La primera vegada vaig poder aportar solucions i la segona també vaig contribuir a donar ressò i arguments a la protesta. Els meus maldecaps m'ha portat, però, com sempre, he fet el que el meu sentit del deure i de la justícia em dicta.

Amb el desig i l'esperança que, a pesar del temporal, surin el seny i la justícia, rebeu el testimoni d'afecte i sapigueu que resto a la vostra disposició per a tot allò que us faci falta i estigui a la meva mà.