Inestabilitat i por envaïen la Barcelona de la primera dècada del segle passat, la «ciutat de les bombes», li deien. L'anarquisme creixent donava pas als primers actes de propaganda pel fet, una violència justificada en uns canvis socials que costaven d'arribar. Un d'aquests protagonistes de l'activisme anàrquic barceloní va ser, sols en un principi, el Coix de Sants, que no va dubtar a rebutjar els seus ideals i companys per fer-se confident dels governadors civils de torn. A El cas Rull Antoni Dalmau plasma, amb una sinceritat intocable, el recorregut ple de contradiccions de Joan Rull, a qui el garrot va acabar prenent la vida.

«Quan va ser jove, el seu anarquisme era sincer», adverteix l'escriptor, que considera Rull «una persona que va convertir l'anarquisme en un negoci, com va fer la seva família». Als seus inicis sí que n'estava convençut, de defensar els drets dels treballadors, però tot va canviar després de passar una temporada a la presó, on va restar esperant que es resolguessin els judicis contra ell per diversos atemptats a Barcelona. Llavors, ja era una altra persona: «Rull es va adonar que els seus coneixements sobre la militància li serien lucratius», aclareix Dalmau. Els diners i una nova vida, farcida de luxes burgesos, van encegar el penedit anarquista, que va contactar amb els mandataris barcelonins. Segons explica l'escriptor, «en aquella època, la policia era corrupta, tot un desastre, no sabien com posar fi al problema».

MEMÒRIA HISTÒRICA