El conseller Nadal i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, van presentar ahir l'estudi sobre la navegació que durant els darrers vuit mesos han elaborat diferents departaments del govern, i que fa una diagnosi de les dificultats amb què topa el projecte, alhora que assenyala quines accions s'han d'emprendre per resoldre-ho. Nadal, que va presidir la reunió del consell rector de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, va explicar que l'informe fixa un total de 27 actuacions que es duran a terme els pròxims tres anys amb l'objectiu de millorar l'oferta turística de les Terres de l'Ebre a partir d'una millora de la navegació. «Es continuarà invertint en el projecte de navegació a l'Ebre i es mantindran les tasques de dragatge del canal navegable per aprofitar de manera realista aquest recurs turístic», va assenyalar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques. En aquest sentit, el govern català defensa que s'ha d'adaptar el projecte a la realitat del riu i no el riu al projecte. «En el seu moment es va dibuixar una autopista per navegar sense serveis, sense normes i sense la implicació de l'administració local», va dir Salvadó.

Malgrat que el govern encara no ha determinat el calendari i el pressupost de les actuacions, Nadal va avançar que per la pròxima temporada (la navegació s'inicia per Setmana Santa) es durà a terme una batimetria al riu i se senyalitzarà el tram comprès entre Móra d'Ebre i Ascó, que actualment no està senyalitzat. «Ara obrirem un procés participatiu per fer més aportacions al projecte, però el govern no vol entrar una altra vegada en una etapa de debat, sinó que hi ha actuacions imprescindibles com la millora dels embarcadors i els serveis que s'han de fer ja», va manifestar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Pel que fa al model de navegació, l'estudi conclou que la realitat del riu obliga a distingir tres àmbits: un de Tortosa fins a la desembocadura, sense sortida al mar, amb un calat de dos metres perquè hi puguin navegar gran varietat d'embarcacions; de Tortosa fins a Ascó, on s'aposta per potenciar les embarcacions tradicionals de poc calat i les embarcacions sense motor; i, finalment, un altre als embassaments de Riba-roja i Flix amb calats importants. Per tal de mantenir aquests models, és necessari dur a terme dragatges puntuals. L'informe realitzat per la Generalitat també assenyala la necessitat de senyalitzar la sortida al mar, fet que permetria connectar la navegació fluvial i la marítima.

Tot i que a l'Ebre hi ha 27 embarcadors construïts, aquests no han estat mai dotats de serveis per als navegants, i tampoc han fet de nexe d'unió entre el riu i els municipis de ribera. En aquest sentit, l'estudi assenyala que s'han d'afegir serveis d'aigua, electricitat, benzina, als embarcadors, s'han de crear amarradors per a embarcacions comercials i facilitar la creació de punts d'amarrament, amb petits ports fluvials i marines seques, per a embarcacions particulars.

MARC LEGAL
La complexitat administrativa per navegar pel riu, la manca de seguretat jurídica i unes titulacions no adequades al marc fluvial són part de les febleses de la navegació per l'Ebre, una situació que es podria resoldre amb l'aplicació del nou Estatut, segons el delegat del govern.