La intenció de l'executiu estatal era arribar a un principi d'acord per negociar, posteriorment, les condicions i els compromisos del traspàs. Va topar frontalment amb l'objectiu de l'executiu català, que no vol tancar la transferència fins a tenir-ho tot lligat. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va admetre ahir que el govern espanyol els va pressionar perquè signessin l'acord de mínims. La negativa de la Generalitat ha provocat una topada que el PSC i el PSOE van minimitzar, i més a les portes del 9-M. La posició dels socialistes catalans és complicada, ja que si bé la plantada els serveix per demostrar que no estan supeditats a Madrid, pot posar en dificultats la candidata Carme Chacón, ministra d'Habitatge de Rodríguez Zapatero. De moment, en l'eslògan de campanya La Catalunya optimista, el nom del president estatal no apareix, a diferència d'aquell Si guanya Zapatero, guanya Catalunya dels passats comicis.

Chacón va comparèixer amb la vicepresidenta espanyola, després del Consell de Ministres. María Teresa Fernández de la Vega va garantir que rodalies Renfe es traspassarà a la Generalitat, i la ministra d'Habitatge indicava que només cal una mica més de temps. «És millor un bon acord més tard que un acord prematur que no satisfaci les parts», hi afegia Chacón. Era la mateixa tesi del president de la Generalitat, José Montilla, que, en la primera valoració de la bilateral, preferia «un desacord a un mal acord». Els dos executius enfocaven l'atenció en els avenços de la reunió, com ara els acords parcials en immigració i inspecció de treball. També ho feia el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta. Insistia que el govern català no podia acceptar «un traspàs virtual», i alertava que, abans del 2010, quan es liberalitza el sector ferroviari, la Generalitat ha de ser responsable de la gestió de rodalies. Iceta remarcava «la forta reticència sindical» com un dels motius que haurien portat el PSOE a incomplir una transferència que –parafrasejant Gramsci– el president espanyol hauria compromès més guiat per «l'optimisme de la voluntat» que pel «pessimisme de la raó». El PSC no se sent decebut pel PSOE i, segons el viceprimer secretari, seran els ciutadans els que el 9-M decidiran si s'ha de passar factura a Rodríguez Zapatero. Si els socialistes minimitzaven el desacord, ERC l'aprofundia. El secretari general, Joan Puigcercós, creu que, amb l'excusa del PP, Rodríguez Zapatero –amb ministres del PSC– ha estat «regatejant, enganyant i estafant» Catalunya. El govern espanyol pretenia, segons Puigcercós, ajornar les negociacions de la transferència fins després dels comicis per no tenir la pressió dels populars. Pel candidat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, la plantada marca «un punt d'inflexió» en el desplegament i serveix perquè els dos executius tinguin unes relacions «més sanes», en el sentit que el PSOE no cregui que Catalunya ho accepta tot. L'oposició no va estalviar crítiques. Des de CiU, Artur Mas, que va anunciar que la setmana vinent faran una proposta per desencallar el traspàs, va fer una crida al fet que el 9-M els catalans pensin «en els partits que sistemàticament han trepitjat els interessos dels catalans». Daniel Sirera del PP va acusar Zapatero «d'incomplir», i el govern català «d'enganyar» en dir que el traspàs «estava fet».