1- Mai ha existit «una llista d'enderrocaments» en el POUM de Tarragona.

2. El Punt va publicar l'acord de manteniment de les CBTGN amb el regidor d'Urbanisme, el senyor Navarro, el 1/9/2007 i la intenció del senyor Tarrés de preservar-les, el 17/11/2007

3. L'acord entre «amos» i consistori per «evitar la desaparició dels immobles i reparar-los» encara no s'ha produït; esperem la resposta de l'Ajuntament a les al·legacions presentades que tenen l'objectiu d'evitar l'expropiació, integrar el conjunt arquitectònic amb el jardí que el PP2 està construint al seu costat i obtenir la catalogació B6 - testimonis tipològics de creixement urbanístic.

4. L'objectiu és preservar el nostre patrimoni, que també és, per raons històriques, socials i arquitectòniques, patrimoni de Tarragona.

5. La revisió del POUM, a part de «rehabilitar la majoria dels 1.500 habitatges», ha d'ajudar a retornar la confiança a uns 5.000 tarragonins que des del maig del 2007 no viuen tranquils a casa seva.

6. La intenció de rehabilitació anterior no té sentit quan s'aplica a les 35 cases barates perquè van ser construïdes als anys trenta pels arquitectes M. Cases Lamolla i J.M. i F. Monravà, autors d'obres com ara el Museu Arqueològic i la Ciutat Residencial de Tarragona.

Un 5% de les cases estan mantingudes i habitades com quan es van construir, un 30% van ser rehabilitades als anys vuitanta i més tard un 65% seguint els estàndards constructius del segle XXI, la normativa vigent i les indicacions dels tècnics municipals, els mateixos que, segons l'article, plantegen que les cases tenen «problemes estructurals» i que això és degut «a la mala qualitat dels materials de l'època».

7. A les «notícies relacionades» de l'edició digital ens agradaria tenir un vincle electrònic a http://www.ub.es/geocrit/b3w-757.htm i no «darrers sospirs», «ultimàtums» i «desallotjaments i ensorraments».