Carod va constatar altres coses en el breu viatge al gèlid Edimburg i en la reunió amb el primer ministre, que es va fer a la joia arquitectònica que és el Parlament obra d'Enric Miralles. Per exemple, que Salmond és primer ministre i va guanyar les eleccions anant-hi amb la proposta de l'Scottish National Party (SNP) de fer un referèndum d'independència l'any 2010. Costa poc buscar el paral·lelisme amb Catalunya. Carod va a les eleccions del 2010, i no pensa rebaixar ni un bri el seu protagonisme com a líder d'ERC, amb la proposta de fer un referèndum d'independència a Catalunya el 2014. Conclusió? Carod llença el missatge que amb això espera guanyar les eleccions a la presidència de la Generalitat.
Una altra cosa és que tant Salmond com Carod siguin conscients que sense una majoria al Parlament, proposar als respectius governs que facin la consulta «impecablement democràtica i netament pacífica», encara no és possible. Li ha passat a l'SNP a Escòcia, que sense majoria absoluta parlamentària ha hagut de posposar l'horitzó de la plena sobirania fins al 2017. I Carod reitera cada vegada que el compromís del govern és fer una llei de consultes, però que la proposta de referèndum d'independència la fa com a líder d'ERC i amb l'objectiu de tenir aquesta majoria.
Però, a més, Carod va constatar una altra cosa: «En molts aspectes, Catalunya és com Escòcia, però Espanya no és com Anglaterra.» És a dir, que el debat serè que hi ha al Regne Unit gràcies a la «cultura democràtica que hi ha a Anglaterra» no hi és a Espanya, on no es reconeix l'existència d'altres nacions ni s'accepta el dret a la seva autodeterminació. Per això, Carod va admetre que té «enveja sana» dels escocesos.
ESCÒCIA TÉ RODALIES
De fet, només cal veure la conjuntura, va dir Carod. «La dreta presenta un recurs contra un Estatut aprovat en referèndum i l'esquerra practica una resistència centralista al seu desplegament», fet que pel vicepresident porta al col·lapse estatutari i amenaça l'«estabilitat» d'Espanya, perquè «quina sortida deixa?». La resposta no estava precisament en el vent. Per cert, l'autonomia escocesa és menor que la catalana i el 2005 el Regne Unit els va traspassar el servei de rodalies sense cap daltabaix.
SALMOND A BARCELONA
En el terreny dels fets, la visita catalana deixa com a resultat la constitució del grup de treball estable que ha de tractar sobre la legislació de consultes, però també col·laborar en aspectes com la immigració, els mitjans públics –els escocesos no tenen una televisió nacional–, la política exterior –inexistent a Escòcia–, l'esport –aquí els escocesos van per davant, amb seleccions oficials–, biotecnologia i biomedicina i excel·lència econòmica. El grup, el lideraran la ministra d'Exteriors escocesa Linda Fabiani i l'homòloga catalana, Roser Clavell, que a l'estiu faran una primera reunió a Barcelona. En aquest aprofundiment de les relacions –ja hi ha un protocol de col·laboració des del 2002–, el primer ministre escocès serà a la tardor a Barcelona ja que ha acceptat la invitació que li va fer José Montilla al maig a Glasgow durant la final de la UEFA Espanyol-Sevilla i que ahir li va reiterar Carod.
)
