Les dades fetes públiques ahir pel Col·legi d'Aparelladors de Girona confirmen que la davallada en el sector de la construcció d'habitatges no només és una realitat palpable sinó que ho serà encara més en els propers mesos i, probablement, alguns anys. D'un any per l'altre, a les comarques gironines la contractació d'habitatges ha caigut un 32%, una dada prou reveladora. El sector confia que una part de la patacada s'amorteixi en els propers mesos gràcies a l'obra pública, que asseguren que manté unes bones perspectives. Caldrà veure, però, si les noves normatives en política d'habitatges de protecció oficial són finalment prou estimulants per als empresaris o si, simplement, aquest amortidor ha de venir només de la construcció de carreteres o altra obra pública similar. Un fet que, d'entrada, semblaria insuficient.

Però tant o més preocupant que la mateixa davallada de la construcció és la repercussió que aquesta té o pot tenir en d'altres sectors. Ja no només en les economies familiars –que ja s'estan instal·lant en una nova conjuntura econòmica– sinó en la d'aquelles empreses o treballadors que hi tenen relació indirecta (transportistes, guixaires, pintors...). I encara més: no hi ha cap davallada en cap sector que finalment no acabi repercutint en l'atur. El de la construcció és un sector en el qual els darrers anys ha prevalgut molt més la necessitat de mà d'obra que no pas la capacitació i l'especialització del treballador, i això vol dir que en època de vaques magres són justament els més desafavorits els qui tenen més números per passar-ho encara més malament. El president del Col·legi d'Aparelladors sosté que el preu dels pisos no és el principal problema. Ho són, diu, les dificultats del comprador per poder accedir a un bon finançament. Complicat per al qui té un treball estable i, és clar, impossible per a aquell que com a conseqüència de tot plegat se'n va a l'atur.